Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Chatrina Gaudenz e Cornelia Camichel Bromeis durant lur cult divin communabel.
RTR, Olivia Spinatsch
laschar ir. Durada: 56 minutas 59 Secundas.
cuntegn

«Cun tge As identifitgais Vus?»

Il cult divin rumantsch, che las preditgantas refurmadas Cornelia Camichel Bromeis e Chatrina Gaudenz han fatg a Turitg per la festa da Rogaziun federala, ha tractà la dumonda da l'identitad.

Las duas preditgantas han fatg lur pregias a basa dal raquint biblic dal cumbat da Jacob cun Dieu (Genesis 32, 23-33). Var 200 persunas èn stadas preschentas al cult divin rumantsch en la baselgia Son Peder a Turitg a chaschun da la festa da Rogaziun federala. Igl è stà ina raspada da refurmads ed era catolicas, da Rumantschs e Rumantschas che vivan a Turitg, dentant era da varsaquantas persunas da lingua tudestga. Enramà è la celebraziun vegnida da chanzuns tradiziunalas rumantschas, chantadas dal Chor maschadà grischun da Turitg sut la batgetta da Remo Weishaupt. In barat animà hai dà suenter il cult divin a l'aperitiv cun maluns e buglia da maila sin la plazza davant baselgia.

En l'istorgia biblica, ch'è stada en il center dal cult divin, sto Jacob cumbatter in grev cumbat durant ses viadi a chasa, suenter ch'el era stà sin la fugia durant onns. Cun la victoria obtegna Jacob ina nova identitad. Mo uschia sa el sa statgar da ses passà sco engianader e returnar a chasa.
Ed uschia sco a Jacob avant bundant 3'500 onns vai era als umans d'ozendi: Els midan lur identitad en il decurs da lur vita. En il coc resta l'identitad dentant insatge stabel, di la psicanaliticra tudestg-svizra Eva Jaeggi. Ultra da l'identitad individuala dettia però era pliras identitads collectivas sco l'identitad naziunala, culturala ed etnica.

Dapli da «Vita e cretta»

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga