Siglir tar il cuntegn

500 onns refurmaziun «Decisiv era il plevon – era tar ils Gualsers»

Ch'ils Gualsers èn dividì, che la plipart dad els èn refurmads e mo ina minoritad en la Sursleva catolic, è tenor l’istoricher Florian Hitz mo casualitad. Pertge sco dapertut en il Grischun era, dependevi l'entschatta dal 16avel tschientaner per regla dal plevon sch’ina vischnanca midava confessiun.

L'istoricher Florian Hitz da l'institut per la perscrutaziun da la cultura grischuna. RTR, Gion Caviezel
Legenda: L'istoricher Florian Hitz da l'institut per la perscrutaziun da la cultura grischuna. RTR, Gion Caviezel

Sch’il plevon en vischnanca vuleva restar catolic, lura era la vischnanca en ils blers cas d’accord cun quella decisiun. Vuleva il plevon dentant midar confessiun durant il temp da la refurmaziun, lura empruvava el da persvader la vischnanca da daventar refurmada. E quai saja era gartegia en ils blers cas, di l’istoricher da la societad per la perscrutaziun da la cultura grischuna, Florian Hitz. «Quai vala per l’entir Grischun – pia era per las vischnancas dals Gualsers.»

Barat da plevons

Cas ch’i n’è betg grategia al plevon da persvader sia glieud en vischnanca datti bain era tar ils Gualsers – uschia per exempel a Val. «Là vuleva il plevon gugent midar confessiun. Ma la vischnanca da Val na vuleva betg, uschia ch’el è ì a Stussavgia», di Florian Hitz. Là haja el lura chattà ina vischnanca pronta da refurmar. Il plevon da Stussavgia che vuleva restar catolic, saja para lasuenter ì a Val ed haja chattà là circumstanzas idealas.

Quest «barat d’augsegners» tranter Val e Stussavgia è bain in bel exempel, tge ch’ha tut pudì succeder durant il temp da la refurmaziun il 16avel tschientaner. Quai è dentant da vesair sco excepziun, sco casualitad.

Plevons ambulants

Sch'ina vischnanca vegniva refurmada u betg, na dependeva betg adina mo da l’agen plevon, mabain era d'auters facturs. Quai dependeva era da per exempel quant engaschà, quant missiunaris ch'auters plevons en la regiun eran. I dat numnadamain era vischnancas, che plevons d’ordaifer han persvas da midar confessiun.

In scenari ch'ils Gualsers en il Partenz per exempel han gì en la persuna da Jakob Spreiter. Il plevon oriund dal Montafon ha l'emprim persvas quels da St. Antönien da refurmar e suenter era anc quels da Tavau.

Interess politics ed economics

Ils plevons eran bain per regla il motor che vischnancas han midà confessiun durant la refurmaziun. Tge ch'ins na dastgia dentant betg emblidar, uschia l’istoricher Florian Hitz, sajan ils interess politics ed economics da las vischnancas. Quests giugavan ina rolla impurtanta - era en ils territoris dals Gualsers.

Uschia na fai era betg surprender ch'ils Gualsers da Stussavgia per exempel, èn gia baud sa decidids da midar confessiun per pudair sa deliberar da la pussanza da la claustra da Cazas. Però era per uschia pudair incorporar la facultad da la claustra en lur vischnanca.

RR actualitad 11:00