En Svizra vivan passa 1,7 milliuns persunas cun in impediment corporal, cognitiv ubain psichic. Quai è mintga 5avla persuna en Svizra!
Quantas da quellas 1,7 milliuns persunas èn propi integradas en il mund da la lavur, en uniuns, en activitads da temp liber, en films, en serias, en revistas da moda? Pensain nus ad ellas, cura che nus construin trens, chasas ubain fatschentas? Sa sentan ellas integradas?
A chaschun dal giubileum da 100 onns Pro Infirmis aveva RTR realisà il 2020 ina seria auditiva:
Episoda 1: Noldi Maissen – cura che l’entira vita sa mida dad in di sin l’auter
Noss mund è in auter ch’il voss
Avant 35 onns è Arnold «Noldi» Maissen ì en l’ospital per laschar far ina controlla. Pervi d’in sbagl medicinal è el dapi lura avisà sin la sutga da rodas.
Episoda 2: Melina Maffei e sia vita cun ina «black box»
Mi’entira vita è organisaziun
Tge che Melina Maffei ha propi na san ils medis betg. Ma fatg è che 95% da sia musculatura na funcziuna betg e ch’ella n’enconuscha dapi sia uffanza mo ina vita cun sia sutga da rodas electrica.
Episoda 3: Or da scola e nagina pussaivladad d’emprendissadi. Tge lura?
La via enfin tar ina societad inclusiva è anc lunga
Uffants cun impediment cognitiv u impediment d’emprender vegnan (sche insaco pussaivel) integrads en la scola populara.
Tge capita dentant, cura ch’els vegnan or da scola e tut las portas per in emprendissadi èn serradas? Ina visita al center per pedagogia speziala Giuvaulta.
Episoda 4: Cristina vul lavurar en in scola
-
Bild 1 von 2. Cristina durant in praticum . Bildquelle: MAD Anita Schaffner Menn / Institut Unterstrass.
-
Bild 2 von 2. Lucien, l’emprim student che ha absolvì in studi «écolsiv». Bildquelle: MAD Anita Schaffner Menn / Institut Unterstrass.
Mes futur ves jau en ina stanza da scola
Persunas cun impediment cognitiv en ina scol’auta? È quai pussaivel? Gea, manegia l’institut pedagogic Unterstrass ed ha lantschà avant 4 onns in project unic en Svizra.
Episoda 5: 100 onns Pro Infirmis
-
Bild 1 von 7. Tar sia fundaziun avant 100 onns aveva la Pro Infirmis anc num «Schweizerische Vereinigung für Anormale». Bildquelle: MAD Pro Infirmis.
-
Bild 2 von 7. Collavuratura da la Pro Infirmis en visita en la Svizra centrala (onns 30). Bildquelle: MAD Pro Infirmis.
-
Bild 3 von 7. Collavuratura da la Pro Infirmis cun in client ch’ha fabritgà sez sia sutga da rodas ord parts d’in velo. Bildquelle: MAD Pro Infirmis.
-
Bild 4 von 7. In gronda part da la lavur da la Pro Infirmis: cussegliaziun (qua ina fotografia dals onns 40). Bildquelle: MAD Pro Infirmis.
-
Bild 5 von 7. Demonstraziun (1981) per dapli acceptanza en la societad. Bildquelle: Keystone.
-
Bild 6 von 7. Campagna actuala da la Pro Infirmis. Bildquelle: MAD Pro Infirmis.
-
Bild 7 von 7. Campagna actuala da la Pro Infirmis. Bildquelle: MAD Pro Infirmis.
Dir che persunas cun impediment custan bler a la societad è in’impertinenza
Exclusiun, separaziun, integraziun – pleds che han accumpagnà l’istorgia da la Pro Infirmis che festivescha quest onn ses 100avel onn d’existenza.
Il pled che duai dentant marcar il futur: inclusiun.
Episoda 6: Autonomia enstagl da tgira
Las clientas han las mastrinas enta maun. Ellas decidan, cura e per tge ch’ellas ma dovran.
Ils ultims 40 onns hai dà ina midada: sche persunas cun in impediment vegnivan avant fitg savens plazzadas en instituziuns e centers spezialisads, emprov’ins oz dad era tadlar sin lur giavischs e basegns e d’accumpagnar ellas en ina vita uschè autonoma sco mo pussaivel.
La Pro Infirmis porscha perquai in servetsch d’accumpagnament per il qual era Andrea Dermond (Rueun) lavura.
Episoda 7: Co discurrer da e cun persunas cun impediment?
Sch’i savessan tge ch’els dian, evitassan blers il pled INVALID
Blers da nus sa regordan anc bain da pleds sco «pupratsch», «mendus» ubain «mongo». Pertge svaneschan tscherts pleds, cura che auters restan enragischads en noss discurs? Èsi insumma nausch dad era anc oz duvrar tals pleds, sch’ins fa quai senza nauscha intenziun?