Siglir tar il cuntegn

Header

audio
«1,7 milliuns» – umans dovran schanzas
Or da Marella dals 05.12.2021.
laschar ir. Durada: 47 minutas 28 Secundas.
cuntegn

Marella «1,7 milliuns» - umans dovran schanzas

Astrid Alxandre vegn quests dis undrada cun Il Premi da media catolic 2021. Ella vegna premiada per la seria «1,7 milliuns» nua che persunas cun in impediment raquintan da lur experientschas, obstachels e sfidas che els ed ella inscuntran en il mintgadi.

En Svizra vivan passa 1,7 milliuns persunas cun in impediment corporal, cognitiv ubain psichic. Quai è mintga 5avla persuna en Svizra!

Quantas da quellas 1,7 milliuns persunas èn propi integradas en il mund da la lavur, en uniuns, en activitads da temp liber, en films, en serias, en revistas da moda? Pensain nus ad ellas, cura che nus construin trens, chasas ubain fatschentas? Sa sentan ellas integradas?

A chaschun dal giubileum da 100 onns Pro Infirmis aveva RTR realisà il 2020 ina seria auditiva:

Episoda 1: Noldi Maissen – cura che l’entira vita sa mida dad in di sin l’auter

Noldi Maissen
Legenda: Carmen e Noldi Maissen RTR / G.G. Flepp
Noss mund è in auter ch’il voss
Autur: Arnold «Noldi» Maissenallergics sin il pled «invalid»

Avant 35 onns è Arnold «Noldi» Maissen ì en l’ospital per laschar far ina controlla. Pervi d’in sbagl medicinal è el dapi lura avisà sin la sutga da rodas.

audio
Episoda 1. Noldi Maissen – cura che l’entira vita sa mida
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 11 minutas 27 Secundas.

Episoda 2: Melina Maffei e sia vita cun ina «black box»

Melina Maffei
Legenda: Melina Maffei MAD Dominique Meienberg / Pro Infirmis
Mi’entira vita è organisaziun
Autur: Melina Maffeiavess gugent ch’ins discurriss cun ella «tut normal»

Tge che Melina Maffei ha propi na san ils medis betg. Ma fatg è che 95% da sia musculatura na funcziuna betg e ch’ella n’enconuscha dapi sia uffanza mo ina vita cun sia sutga da rodas electrica.

audio
Episoda 2: Melina Maffei e sia vita cun ina «black box»
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 12 minutas 53 Secundas.

Episoda 3: Or da scola e nagina pussaivladad d’emprendissadi. Tge lura?

Christian Stalder (manader da la scolaziun PrA) durant ina lecziun en il center da pedagogia speziala Giuvaulta
Legenda: Christian Stalder (manader da la scolaziun PrA) durant ina lecziun en il center da pedagogia speziala Giuvaulta MAD Giuvaulta
La via enfin tar ina societad inclusiva è anc lunga
Autur: Christian Staldercenter per pedagogia speziala Giuvaulta

Uffants cun impediment cognitiv u impediment d’emprender vegnan (sche insaco pussaivel) integrads en la scola populara.

Tge capita dentant, cura ch’els vegnan or da scola e tut las portas per in emprendissadi èn serradas? Ina visita al center per pedagogia speziala Giuvaulta, il link avra en ina nova fanestra.

audio
Episoda 3: Or da scola e nagina pussaivladad d’emprendissadi
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 15 minutas 1 Secunda.

Episoda 4: Cristina vul lavurar en in scola

Mes futur ves jau en ina stanza da scola
Autur: Cristinastudenta «écolsiv»

Persunas cun impediment cognitiv en ina scol’auta? È quai pussaivel? Gea, manegia l’institut pedagogic Unterstrass , il link avra en ina nova fanestraed ha lantschà avant 4 onns in project unic en Svizra.

audio
Episoda 4: Cristina vul lavurar en in scola
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 14 minutas 15 Secundas.

Episoda 5: 100 onns Pro Infirmis

Dir che persunas cun impediment custan bler a la societad è in’impertinenza
Autur: Katrin Thulimainafatschenta Pro Infirmis Grischun

Exclusiun, separaziun, integraziun – pleds che han accumpagnà l’istorgia da la Pro Infirmis, il link avra en ina nova fanestra che festivescha quest onn ses 100avel onn d’existenza.

Il pled che duai dentant marcar il futur: inclusiun.

audio
Episoda 5: 100 onns Pro Infirmis
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 10 minutas 23 Secundas.

Episoda 6: Autonomia enstagl da tgira

Las clientas han las mastrinas enta maun. Ellas decidan, cura e per tge ch’ellas ma dovran.
Autur: Andrea Dermondaccumpagnadra tar la Pro Infirmis

Ils ultims 40 onns hai dà ina midada: sche persunas cun in impediment vegnivan avant fitg savens plazzadas en instituziuns e centers spezialisads, emprov’ins oz dad era tadlar sin lur giavischs e basegns e d’accumpagnar ellas en ina vita uschè autonoma sco mo pussaivel.

La Pro Infirmis porscha perquai in servetsch d’accumpagnament per il qual era Andrea Dermond (Rueun) lavura.

audio
Episoda 6: Autonomia enstagl da tgira
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 9 minutas 49 Secundas.

Episoda 7: Co discurrer da e cun persunas cun impediment?

Anna-Alice Dazzi
Legenda: Anna-Alice Dazzi RTR
Sch’i savessan tge ch’els dian, evitassan blers il pled INVALID
Autur: Anna-Alice Dazzilinguista

Blers da nus sa regordan anc bain da pleds sco «pupratsch», «mendus» ubain «mongo». Pertge svaneschan tscherts pleds, cura che auters restan enragischads en noss discurs? Èsi insumma nausch dad era anc oz duvrar tals pleds, sch’ins fa quai senza nauscha intenziun?

audio
Episoda 7: Co discurrer da e cun persunas cun impediment?
ord Marella dals 15.11.2020.
laschar ir. Durada: 12 minutas 8 Secundas.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga