Sch’ins patratga vi dad avieuls lura segir vi dals avieuls da mel. En Svizra datti 615 differentas sorts avieuls, ina da questas sorts è l’avieul da mel domesticà, ils ulteriurs avieuls èn avieuls selvadis.
Ed il avieuls selvadis èn per l'impollinaziun savens pli impurtants ch’ils avieuls da mel. Dentant la situaziun da quests animalets è alarmanta. La mesadad da tut las sorts d’avieuls è periclitada. Las raschuns: adina pli paucas flurs selvadias, strusch pussaivladads da far gnieus e pesticids en l’agricultura. I dat dentant mesiras che mintgin e mintgina po far per gidar ils animalets nizzaivels.
- Laschar crescher ina part dal curtin selvadi, uschia chattan ils avieuls vivonda.
- Cumprar products producids a moda biologica.
- Porscher hotels d’avieuls u d’insects. (mira sut)
La prestaziun da fructifitgar d'insects vegn schazegiada sin 167 milliardas francs sin l'entir mund e 350 milliuns francs en Svizra.
Senza ils avieuls dessi 23% pli paucs fritgs, 22% pli pauca granezza e 16% pli paucs legums sin l'entir mund.
Per consequenza dal malnutriment dessi 1,5 milliuns mortoris supplementars ad onn sin l'entir mund.
Tar la pussaivladad da zambregiar u da cumprar in «hotel d'avieuls», plazzeschan ins ina chasina da lain speziala en ses iert. Tscherts furniturs na porschan betg mo in chasa per avieuls, mabain er ina populaziun da start da 25 cucuns. Suenter ch’ils avieuls èn sgulads quatter enfin sis emnas ed han procurà per descendents, moran els. Las chasas vegnan silsuenter tramessas enavos a la fatschenta. Lezza prenda ils cucuns e metta quels sur enviern en ina sort frestgera. La primavaira survegnan ils possessurs dals «hotels d’avieuls» puspè 25 cucuns. Purs da pumicultura pon dentant era laschar trametter avieuls. Uschia fructifitgeschan ils avieuls las plantas e procuran per dapli racolta.
Per ils ins è quai in buna chaussa en favur d’animals e natira. Auters, sco il biolog Flurin Filli, fan divers segns da dumonda en connex cun questa pratica.
RR Marella 09:00