Siglir tar il cuntegn

Header

video
Fotografs Feuerstein – a la chatscha da purtrets
Or da Cuntrasts dals 17.12.2019.
laschar ir
cuntegn

Cuntrasts Fotografs Feuerstein, a la chatscha da purtrets

Lur vita entira èn els stads a la chatscha dal bun purtret: il non Johann (1871 – 1945), lura ses figl Domenic (1900 – 1949) e pli tard era ils biadis Jon (1925 – 2010) e Mic (1928 – 2004) Feuerstein. Durant in tschientaner han lur fotografias e films marcà la vista sin l'Engiadina.

Enturn la fin dal 18avel tschientaner arrivan ils Feuersteins dal Bregenzerwald a Fuldera e van pli tard da là sur S-charl enfin a Scuol. Il bab da la dinastia dals fotografs, in falegnam ed ustier, mora en in accident tragic l'emprim di da chatscha 1879 en la Val Mingér. Anton Feuerstein-Erni lascha enavos ina vaiva en speranza e trais buobs. Il pli vegl, Johann ha gist 8 onns e mez.

Fotomontascha cun ils chaus da Johann, Dumenic, Jon e Mic Feuerstein
Legenda: Johann, Dumenic, Jon e Mic Feuerstein RTR

Johann Feuerstein (1871-1945) – fundatur da la dinastia da fotografs

Jon Feuerstein fa l'emprendissadi tar l'enconuschent fotograf e guid da muntogna Alexander Flury a Puntraschigna. Cun 21 onns marida el a Fuldera sia savrina Colomba Feuerstein da Lüsai. Pli tard avra el in agen affar da fotografia a Fuldera. Las vistas da success sco fotograf en la Val Müstair èn dentant pauc empermettentas, uschia che Johann returna en ses lieu da naschientscha a Scuol e fabritga qua ina chasa cun in pitschen atelier da fotograf.

Il lieu da cura porscha al giuven fotograf bunas entradas, uschia che Johann po gia spert engrondir ses affar. L'emprima gronda documentaziun fotografica deditgescha Johann a la chasa engiadinaisa. Pli tard daventa el cronist da la fundaziun dal Parc Naziunal Svizzer (1909-1914), lura da l'arriv da la viafier a Scuol (1913) e diesch onns pli tard er da l'auto da posta (1922). Il fundatur da la dinastia da fotografs Feuerstein mora il 1945 a Scuol.

Domenic Feuerstein (1900-1949) – fotograf, scriptur e filmader

Domenic Feuerstein fa ses emprendissadi da fotograf tar ses bab Johann. Suenter la scola da recruta banduna el l'affar da famiglia per far in praticum tar Andreas Pedrett a San Murezzan. L'onn 1924 marida el Anna Huber da Son Gagl. Els han quatter figls: Jon (1925 – 2010), Mic (1928 – 2004), Reto (*1933) e Corsin (*1939).

La relaziun da Domenic cun ses bab Johann è plitost difficila. La giuvna famiglia tschertga sia fortuna l’emprim a Locarno e pli tard a Zuoz. Ils onns 1930 èn economicamain difficils e perquai turna Domenic en l'affar da famiglia a Scuol. Per avair success sper il bab Johann dominant sto Domenic sviluppar sias atgnas fermezzas. Domenic ha in grond dun da scriver e publitgescha plirs cudeschs cun agens texts e fotografias. Il pli famus è segiramain «Der Arvenwald von Tamangur» dal 1939. Domenic s'interessescha dentant er per il film ch'el ha emprendì ad enconuscher en il Tessin. Uschia realisescha el il 1932 ses emprim film «La chatscha da chamuotschs». Enconuschent è oz anc in film da propaganda turistica per la Val Schons, realisà l'onn 1935: «Durch die Via Mala in das Gebiet der Muntogna da Schons». D’auters enconuschan ins mo ils titels, entant ch'ils films èn sparids.

Jon Feuerstein (1925-2010) – il spezialist da la fotografia tecnica

Jon è in grond admiratur da ses non, perquai fa el er tar Johann ses emprendissadi. Pervi dad ina lunga malsogna da quel sto Jon dentant interrumper sia scolaziun. El anticipescha la scola da recruta e presta servetsch activ durant la Segunda guerra mundia. Pir alura po el cuntinuar cun sia furmaziun tar Gustav Sommer a Samedan. Suenter la mort dal bab sto el cun 24 onns turnar a chasa per surpigliar ensemen cun la mamma Anna l'affar da famiglia. Jon restructurescha l'affar cun las cartulinas postalas ed intensivescha quest sectur.

Il 1954 decida Jon dad accumpagnar il professer Albert Heim durant bunamain 8 mais sin ina expediziun en l'Africa Centrala. Da quest viadi ha purtà Jon a chasa sper texts e fotografias er in film. Jon realisescha er in film da propaganda per la societad turistica da Scuol-Tarasp Vulpera. Probablamain ha el fatg anc auters films, er quels èn dentant sparids. L'ovra fotografica principala è la documentaziun fatga durant passa 10 onns davart la construcziun da las Ovras electricas da l'Engiadina. Jon Feuerstein maina l’affar ensemen cun sia dunna Gertrude fin l’onn 1990.

Mic Feuerstein (1928-2004) – expert da film d'animals selvadis

Ses emprendissadi fa Mic tar ses bab Domenic. Dad el ha Mic er la gronda passiun da fotografar e pli tard da filmar animals selvadis. Sco ses frar Jon, ha er Mic interess per il film. Ils emprims onns era il success anc modest, ils custs dentant gronds. Mic na sa lascha betg prender il curaschi e tschertga sia fortuna a l'ester sco assistent da camera. A l'entschatta dals onns 1950 lavura el en l'Austria cun il renumà um da camera tudestg Sepp Ketterer. Pli tard duai el er avair fatg pliras contribuziuns per la «Schweizerische Filmwochenschau». L'emprima ovra enconuschenta che Mic ha realisà è il film «Gita in Tamangur» da l'onn 1959. Ses emprim film d'incumbensa è in film da propaganda en occasiun da l'inauguraziun da la nova pendiculara da la Lagalb, «Slalomberg Lagalb» dal 1964.

Dacurt scuvert han ins er puspè l'emprim film da Mic cun commentari per la Televisiun Rumantscha da l'onn 1965: «Christian Buchli, l'intagliader d'intarsias a Lavin.» Mic ha realisà fin tar sia pensiun il 1993 passa 220 films e contribuziuns per la Televisiun Rumantscha e per la Televisiun da la Svizra tudestga SRF. Tranter quellas er l'emprim film fictiv rumantsch «Levzas petras» (1993) tenor in roman da Gion Deplazes.

RTR Cuntrasts 17:25