«La natira è sa midada», respunda Marita Corpataux senza studegiar ditg. Ella sesa sin in banchin da crap en ses schrebertin. Dasperas sgarguglia in pitschen bigI. In vent fraid schuschura tras ils rosers. Uschiglio èsi quiet. Ella n'audia nagut, di Marita Corpataux. E propi, ins n’auda betg in singul tschivlom u schuschuri. Pli baud saja quai anc stà dal tuttafatg auter, raquinta la presidenta da l’Uniun ortulans familiari.
Dapi 13 onns tegna ella las mastrinas ferm en maun. L’iert sez cultivescha ella però dapi passa 40 onns – ella è stada ina da las emprimas ortulanas en questa colonia da schrebertins. Savens saja ella vegnida en iert gia la damaun baud a baiver ses café ed a tadlar veritablas sinfonias da chant d’utschels. Ils utschels èn entant però sparids.
Oz avain nus bunamain be pli paslers.
Il medem vala er per tavauns, avieuls e splerins: Dapi radund 5 onns sajan els daventads giasts rars. Marita Corpataux fa in connex tranter il svanir dals animals ed il fabricat da las chasas novas sin il prà sper ils schrebertins.
Cumparegliaziun dals maletgs
Ils schrebertins èn ditg stads situads a l'ur dal vitg. Els eran vischins d’ina planira er cun pumera. A partir da l’onn 2009 è vegnì surfabritgà il prà sper ils schrebertins. L’emprim cun chasas e blocs ed en in segund pass cun il center da cumpra «Plarenga».
Marita Corpataux spera, ch’ils splerins stgatschads turnian puspè en iert. Durant l’ultima radunanza generala da l’Uniun ortulans familiari haja ella intimà explicitamain tut ils commembers e tut las commembras da plantar dapli flurs ch’attiran avieuls e splerins.
Actualmain è mintga tavaun en iert ina pitschna sensaziun.
Ella spera che quai sa midia puspè. Ins auda a passar in tren e Marita Corpataux studegia, sch’ella duess cuvrir anc ina giada sur notg las plantas da frajas ch'èn gia en flur.
RTR Cuntrasts, dumengia ils 12 da matg 2019 a las 17.25 sin SRF1