Benedetto Vigne è in pionier, in trubadur, in cumbattant per la lingua rumantscha ed in ch’experimentescha gugent. L’esser pionier e l’experimentar van maun en maun. Cun ina da las emprimas plattas da rock rumantsch insumma – «Carezzas» – ha el avert in nov chapitel musical en la Rumantschia ed experimentà cun tuns dal rock internaziunal ed in cover ch’era per quest temp franc in pau provocativ. Tar blers anc en memoria è l’emprim videoclip rumantsch tar la chanzun «La glioir da Pasca» – era quai è stà in novum en la scena musicala rumantscha.
Cumenzà ha tut en l’Italia nua ch’el è naschì e cuntinuà hai a Salouf. Da lezzas uras è el vegnì influenzà da chanzuns d’uffants, mudinas da baselgia, chantadas en l’ustaria e nocturnas da Chopin sunadas da ses frar. Ma, curt pli tard hai l’emprim dà per il giuven Benedetto Vigne ina ghitarra acustica, pli tard anc ina semielectrica e la musica balurda dals onns 60. Bainprest è la via ida enavant fin en l’internat a Mustér nua ch’igl ha dà dapli inspiraziuns e las emprimas bands.
Quella via, sin la quala plirs albums e projects musicals èn naschids, ha insacura manà Benedetto Vigne a Turitg. Là abitescha el fin oz ed ha là era producì ses album nov «Melodias da mi’ tatta».
50 onns musica destillada sin in disc
... ed in cudesch. Cun var 70 onns ha il trubadur da Salouf gia fatg blera musica ed udì anc bler dapli. Quai ha el era durant ses temp tar RTR demussà cun las emissiuns da musica «Las perlas» e «La truvaglia». Per ses project actual ha el rimnà quell’experientscha e savida, ideas e skizzas da pli baud ed, apunta, era quellas melodias da la tatta. Cun quai n'èn betg propi manegiadas las melodias da la tatta Vigne mabain las melodias sezzas èn las tattas respectiv era Benedetto Vigne sco sort babun da la musica rumantscha.
L’album consista da 17 chanzuns (ed ina zuppada) ed è dad a fin z ina collavuraziun. En mintga chanzun vegn Benni Vigne accumpagnà da musicistas e musicists rumantschs. Quai audan ins lura era – tar «i corran corran chistas» hai ina buna purziun rampun da Pascal Gamboni, tuns fins e ruassaivels datti cun la Triada en «bun de rumantscheia» e cun Paula Mia daventi sin «chel pitschen pitschen cletg» in zic pli electronic. El haja dentant tschernì las chanzuns per las artistas ed ils artists e betg cuntrari. Per part avessan las autras ed ils auters da l’album dastgà survegnir in zic dapli plaz en las chanzuns.
Medemamain crodan si bleras influenzas: il cello dals Beatles en «posta b» ubain il ritmus pregnant da Status Quo tar «te filunza». Ed er uschiglio audan ins fastizs da Nick Cave, U2, Rolling Stones, Bob Dylan... I dat tuns moderns, ghitarras electricas, synthies, solos bunamain excessivs e schizunt in pitschen rap.
Tut en tut èn «las melodias da mi’ tatta» ina rimnada d’artistas ed artists influenzads da Benedetto Vigne e medemamain las influenzas dal trubadur sez ch’èn condensadas sin 18 chanzuns. Cun quest disc ed il cudesch cun las memorias musicalas da Benedetto tiers survegnan ins in maletg da l’istorgia da Benedetto Vigne e cun quai era da la musica rumantscha.
