(sursilvan) La semeglia dils dus fegls differents.
In um haveva dus fegls. El damonda els da vegnir a luvrar en sia vegna.
In rispunda «na, jeu vi buca luvrar» e va per siu fatg. Suenter in cuort temps s’enricla el da sia risposta ed entscheiva a luvrar en la vegna dil bab.
Cheu sedrezza il bab enviers siu secund fegl e porscha a lez la medema damonda: «Vegnas ti a luvrar en mia vegna?» Quel rispunda: «Gie bab, jeu vegnel», mo el ei buca ius alla lavur.
Silsuenter damonda Jesus, tgeinin da quels dus ha adempliu la veglia dil bab?
Eis ei buca bien dad esser aschi independents sco pusseivel dals sentiments, che vegnan e van.
Els han rispundiu: «Gl’emprem», mo Jesus di ad els, francamein jeu ditgel a vus pli tgunsch entran publicans e pitaunas en miu reginavel pertgei els han tedlau il plaid da Sogn Gion, il qual ha mussau a vus la dretga via ed els han cartiu ad el (Mattias 21, 28-32).
Il motiv concret da gliez temps era che l’elita religiusa, ils farises, ils scribents havevan refusau Jesus, mo ils publicans, pia collaboraturs dils romans havevan tedlau e cartiu siu plaid.
Ina damonda banala: tgi ha adempliu la veglia dil bab?
Jeu lessel interpretar quei cun in avertiment per sentiments. Exprimer sentiments sa esser ina zun biala caussa. Els ein fetg impurtonts, els ein bials, ferms e san schizun metter nus en euforia. Eis ei buca fantastic da contemplar in tschiel surtratgs cun oransch e mellen cu la levada ni la rendida dil sulegl cumpara. Eis ei buca commuentont da viver muments romantics meraviglius cura ch’ins ei s’inamuraus? Sentiments san reiver da scala si mo era puspei sfundrar giu en ina ruosna. Da natira anno havein nus disposiziuns individualas che pon esser sanguinas, melanconicas, cholericas ni legreivlas. Talas disposiziuns ein impurtontas.
Turnond anavos sin la semeglia. In ha forsa priu sia decisiun ord in buna luna, leva plitost haver ruaus da siu bab, ha rispundiu gie, mo lu tuttina buca fatg ei. L’auter haveva forsa grad schliata luna e ha rispundiu na, mo suenter tuttina fatg sia lavur.
Eis ei buca bien dad esser aschi independents sco pusseivel dals sentiments, che vegnan e van.
Nus savein che la baselgia damonda per exempel duront la ceremonia da maridar buc al spus ed alla spusa, sesentas ti bein cun el ni cun ella. Na ella porscha la damonda: Vul ti prender sco spus, tia spusa en buns e schliats temps. La voluntad ei pia la caussa essenziala.
Sentiments vegnan era produci en nies tgierp atras substanzas sco ils endorfins. Vesin nus buca cun in spieghel rosa cu nus essan s’inamurai? Mo restan quels sentiments da honeymoon? Tenor la scienza svaneschan quels tier ils pli biars suenter 3 meins. Sentiments dueien esser appreziai, mo buca survaletai.
Igl ei impurtont dad haver la bunaveglia da midar enzatgei, era en relaziun cun la midada dal clima, pia da s’engaschar cun pleina sabientscha ed esser pertscharts dallas consequenzas.