Las davosas duas jamnas ha RTR tschentau el center pliras persunas cun impediment. Quellas persunas han cheutras survegniu dapli attenziun, ina vusch ed ina fatscha, empatia e speronza era dapli capientscha per lur situaziun. Las contribuziuns che jeu hai viu ed udiu han fascinau mei. Ellas han clamau neunavon biaras regurdientschas dil temps nua che jeu hai luvrau en ina scola per persunas cun impediment. Igl ei stau in bi temps, en mintga cass in nua ch’jeu hai empriu gest aschi bia da mias scolaras e da mes scolars, sco els da mei. Els han p.ex. mussau a mi da veser il mund cun auters egls, da metter autras prioritads, da saver selegrar e guder il mument actual ed aunc bia auter.
Els ein gie bia dapli che lur malsogna ni impediment. Els duein buca vegni reduci sin quei ch’ei auter ch’igl ordinari.
Ed uss, en mia clamada actuala sco teologa e collaboratura pastorala, vegn jeu era en contact cun persunas cun impediment. Per l’ina a moda directa, entras la pastoraziun. Per l’autra denton era entras la bibla. Quei che RTR ha fatg duront las davosas jamnas, ha era Jesus fatg. El ha adina puspei priu carstgauns cun malsognas ed impediments naven digl ur dalla societad e tschentau els el center. El ha dau ad els attenziun, mirau, tedlau, discuriu cun els e – medegau els.
Dil temps da Jesus era quei in affrunt. Persunas malsaunas e cun impediments vegnevan stuschadas agl ur, untgidas, isoladas. Ad ellas vegneva priu tutta dignitad.
Jesus ei buca setenius vid las reglas dil temps. El ei semess en relaziun cun carstgauns cun impediment e malsogna. El ha visitau els, tuccau els, mussau carezia per els. Gia entras dar a quels carstgauns ina dignitad, ina valur humana, han els sentiu migliur. Jesus veseva en emprema lingia buca la malsogna ni il deficit, mobein il carstgaun sco individi, cun tut siu esser human.
Quei che Jesus ha fatg savein era nus far. P.ex. cun duvrar la noziun «carstgauns cun impediment» e buca «impedi». Els ein gie bia dapli che lur malsogna ni impediment. Els duein buca vegnir reduci sin quei ch’ei auter ch’igl ordinari. Sco Jesus savein e duein era nus dar ad els attenziun, integrar ed includer ellas, tedlar, veser e discuorer cun els. E dil reminent – tgi da nus ha buca ses impediments e deficits? Jeu hai ils mes!