Missiun Starlink

Elon Musk, inventader e interprendider da las fatschentas Tesla e SpaceX, fa il proxim pass envers il futur. Ses pli nov project: la missiun Starlink. Cun sias rachetas Falcon vul el sajettar fin il 2025 blers satellits en l'orbit. Ses intent principal saja da colliar l'entir mund cun internet.

Legenda da maletgs: Keystone.

Actualmain datti circa 1'800 satellits en l'orbit. Fin il 2025 duaja dar anc 12'000 satellits dapli. Suenter quell'idea è ina gronda planisaziun: Mintgamai ina racheta duai purtar 60 satellits en l'orbit. A la fin duess quai lura dar ina rait da satellits ch'èn colliads tranter pèr e cun il mund.

Dapli datas en pli pauc temp

La tecnologia da Starlink duess servir en per blers secturs nua ch'ins haja da furnir bleras datas en curt temps – per exempel tar autos sco apunta ils Teslas, u maschinas teleguidadas, ch'utiliseschan in autopilot.

Teor Musk fissi er in avantatg per la bursa globala perquai ch'ella lavura cun bleras datas. Uschia dettia durant tut il temp datas actualas cun be in retard da milli-secundas.

Dapli ferramenta en il medem spazi

En l'orbit datti actualmain radund 2'700 satellits ch'èn senza funcziun u defects – e quels restan là. Cun 12'000 satellits en pli s'augmenta automaticamain er il dumber da satellits defects.

Quels savessan lura chaschunar donns tar auter satellits u perfin daventar in privel per ils astronauts en las staziuns spazialas.

Autur/a: Lukas Quinter