Nossa bumba

Las smanatschas cun bumbas atomaras han puspè conjunctura en la politica mundiala. Avant 60 onns avev'ins cumprà era en Svizra uran per fabritgar in'atgna bumba atomara.

Fotografia en alv e nair da la bumba "Fat man" dal 1945 cun montà ina bandiera svizra
Legenda da maletgs: Ina bumba svizra sco la «Fat man», la bumba che ins ha envidà il 1945 sur Nagasaki, n’hai mai dà. Wikipedia / elvauraziun RTR

Suenter la segunda guerra mundiala, l'onn 1946, ha la Confederaziun instradà in program dad armas atomaras. A la testa era il renumà fisicher e professer da l'ETH Paul Scherrer. Betg mo scienziads per construir la bumba eran pronts, er il material principal aveva la Confederaziun gia organisà: 10 tonnas uran ord il Congo, magasinà en bunkers a Wimmis en il chantun Berna. «La Marella» raquinta l'istorgia da la bumba atomara svizra. Avant in onn smanatschavan ils Stadis Unids da l'America e la Corea dal Nord d'avair il maun gia pront dasper il buttun, actualmain aud'ins sumegliants tuns tranter ils Stadis Unids e l'Iran. Kim Jong Un e Donald Trump perencunter discurran en il fratemp «d'ina amicizia grondiusa».

En questa repetiziun dal mars 2018 vesan ins quant spert che la situaziun politica po sa midar, dentant era che ils musters da basa en il poker da pussanza restan ils medems sco avant in onn u avant 60 u 70 onns.

Autur/a: Sabrina Bundi