100 onns suenter Verdun

Sin il champ da battaglia da Verdun regordan il president franzos François Hollande e la chanceliera tudestga Angela Merkel a las 300’000 unfrendas.

Verdun destruì. Bild in Lightbox öffnen.

Legenda da maletgs: Verdun - la citad durant l'emprima guerra mundiala. Keystone

Ils dus politichers visitan differents lieus istorics dad ina da las pli disfamadas battaglias da la prima guerra mundiala. Tranter auter vegn inaugurà in monument che regorda vi dals uffants ch'eran vegnids mazzads.

Commemoraziun en plievgia a tschiel rut

La visita ha cumenzà sin il santeri da schuldads tudestgs Consenvoye en il nord da Verdun. La plievgia intensiva ha dentant fatg dischurden en il protocoll. Ils dus helicopters cun Merkel et Hollande n’han betg savì sa platgar da strusch dal pitschen lieu. Ina colonna dad autos ha transportà els al lieu da la commemoraziun.

Mess ils cors en pasch

A Consenvoye sa chattan Merkel e Hollande sin ils fastizs da lur antecessurs Helmut Kohl et François Mitterand. Els avevan declerà gia il 1984 ch’ils Tudestgs ed ils Franzos hajan fatg pasch e sajan daventads amis. Anc il 1966 na giavischa il president franzos Charles de Gaulle nagin represchentant da l’anteriur inimi da la guerra tar la commemoraziun da 50 onns suenter la battaglia a Verdun.

En la citad en il nord-ost da la Frantscha avevan truppas tudestgas e franzosas cumbattì passa 10 mais en ina battaglia sgarschaivla senza valur strategica.

RR novitads 12:00