Siglir tar il cuntegn

Exteriur Ina visita da gronda muntada simbolica

Passa 70 onns suenter l’attatg’atomara dals Stadis Unids fa in president american per l'emprima giada visita al lieu commemorativ a Hiroshima. En il Giapun n’èn strusch da sentir resentiments envers ils Stadis Unids.

Il president american Barack Obama ed il primminister giapunais Shinzo Abe.
Legenda: Il president american Barack Obama ed il primminister giapunais Shinzo Abe. Reuters

Il president american Barack Obama è arrivà a Hiroshima en il Giapun per ina visita istorica. El è l’emprim president dals Stadis Unids en uffizi che visita la citad ch’èra vegnida destruida tras l’emprima bumb’atomara da cumbat ils 6 d’avust 1945.

Obama pleda per aboliziun d'armas atomaras

Al center da la detunaziun d’avant passa 70 onns ha Obama mess giu in cranz per las unfrendas. I dettia ina responsabladad communabla d’acceptar l’istorgia e da sa dumandar, co tala dolur possia vegnir evitada en l’avegnir, uschia Obama.

Ils stadis cun armas atomaras stoppian avair il curaschi da scappar da la logica da la tema – e da stgaffir in mund senz’armas atomaras. Obama n’è betg sa perstgisà per il diever da las bumbas atomaras.

Il bulieu da fim sur Hiroshima, ils 6 d'avust 1945.
Legenda: Iconic e mortal. Il bulieu da fim sur Hiroshima, ils 6 d'avust 1945. Keystone/Archiv

Nagina perstgisa – nagin problem

La simbolica che la visita d’Obama transportescha n’è betg da sutvalitar. «La visita d’Obama a Hiroshima è tuttavia bainvegnida», di il sociolog Takemitsu Morikawa. In’enquista da l’agentura da novitads Kyodo News mussà che be 15 pertschient pretendan ina perstgisa dal president american. «Quai pleda tenor mai er per l’atmosfera da la populaziun generala», uschia Morikawa.

Per tschertas vuschs fiss ina perstgisa d’Obama perfin da muntada negativa per il Giapun: Il pajais sez fiss lura sfurzà da s’occupar a moda «averta e sincera» cun l’agen passà imperialistic, di il sociolog.

Be sumbrivas èn restadas

Il diever da la bumb’atomara sur Hiroshima è stada l’emprim en l’istorgia da l’umanitad. Millis persunas èn mortas aifer las emprimas secundas suenter l’explosiun – blers corps èn svapurads en il chametg da glisch da la bumba. Dad els èn be restadas sumbrivas vid ils mirs. Radund 140’000 umans èn dapi lura morts en consequenza da la radioactivitad.

RR novitads 12:00