Siglir tar il cuntegn
cuntegn

Exteriur Privels da sanadad creschan cun midada dal clima

Las undas da chalira èn stadas l'onn passà in privel per 18 milliuns persunas dapli, ch'anc avant 2 onns. Cumpareglià cun l'onn 2000 èn perfin 157 milliuns dapli persunas pertutgadas. Quai scrivan perscrutaders da plirs instituts, era da l’universitad Genevra, en la revista spezialisada The Lancet.

Purtret d'in termometer che mussa passa 30 grads.
Legenda: En las citads èn las temperaturas creschidas pli ferm che la media mundiala. Keystone

Sco periclitadas en quest connex valan persunas sur 65 onns che vivan en citads u che han diabetes, ina malsogna cardiovasculara u problems cronics cun il lom. A la midada dal clima sajan tranter auter exponidas tantas persunas, perquai che las temperaturas en regiuns fitg populadas creschan pli ferm: 0,8 grads celsius dal 1986 fin il 2017. Durant il medem temp è la temperatura mundiala creschida be per 0,3%. Ils perscrutaders spetgan er ina derasaziun da malsognas tropicas.

Chalira e schlett'aria

La chalira va savens maun en maun cun la schlett'aria en las citads. 97% da las citads examinadas en pajais cun pajas bassas u medias, n'adempleschian betg las regulaziuns per aria schubra da l'Organisaziun mundiala da la sanadad WHO.

La chalira chaschuna er ch'adina dapli uras da lavur crodan or pervi da las temperaturas. Il 2017 èn quai stadas 153 milliardas uras sin l'entir mund. Quai èn 62 milliardas dapli che l'onn 2000. Vitiers vegnan ulteriuras perditas economicas. L'onn passà han 712 eveniments d'aura extrems manà ad ina perdita globala da 362 milliardas dollars. Prest il traidubel dal 2016.

RR novitads 06:00