Siglir tar il cuntegn

Header

cuntegn

Resultats intermediars L'Italia ruschna a dretga

La politicra da la dretga Giorgia Meloni pudess daventar la prima dunna a la testa dal pajais.

Igl è sco spetgà: La coaliziun da la dretga daventa pli ferma en l'Italia. Qua ils resultats intermediars per la chombra gronda:

  • Allianza dretga 44%
  • Allianza sanestra 26%
  • Movimento Cinque Stelle 15%

Sco scheffa da la pli ferma partida da la dretga «Fratelli d'Italia» pudess Giorgia Meloni uschia vegnir primministra. Cun quai resultat na po l'allianza sanestra betg impedir las partidas dretgas da furmar ina regenza. Sco consequenza ha il schef dals socialdemocrats Enrico Letta annunzià ch'el sa retira sco president.

A l'elecziun dal parlament èn sa participadas uschè paucas persunas sco dapi la Segunda Guerra mundiala betg pli: Gnanc dus terz dals passa 51 milliuns votants e votantas talianas èn ids a l'urna tar la terza elecziun entaifer d'ina legislatura. Els han gì d'eleger 400 persunas per la chombra dals deputads e 200 per il senat.

Populaziun è unfisa

Tenor la correspundenta dad SRF a Roma, Simona Caminada, è la populaziun unfisa d'elecziuns. Dapi la fundaziun da la Republica Taliana il 1946, ha l'Italia gia gì 67 regenzas. Fitg blera glieud na possia betg pli ir ad eleger. «Quai na fa nagin senn ed i vegn uschè u uschia a sa midar nagut en l'Italia», auda ella savens da la populaziun.

audio
Intervista cun Simona Caminada, correspundenta dad SRF a Roma
ord Actualitad dals 26.09.2022.
laschar ir. Durada: 4 minutas 4 Secundas.

Dapi l'entschatta 2021 è Mario Draghi stà al timun da la regenza taliana. Ina regenza, nua che tut las partidas relevantas eran da la partida – auter che la partida da la dretga «Fratelli d'Italia». Ina da las partidas da coaliziun «Cinque Stelle» ha dentant refusà la confidenza questa stad a Mario Draghi ed el è sinaquai sa retratg.

Ils favurits

Gia ordavant avevan las retschertgas mussà ina victoria dal bloc da la dretga. Part a questa allianza fan:

  • la partida radical-dretga «Fratelli d'Italia» da Giorgia Meloni
  • la partida populistica da la dretga «Lega» da Matteo Salvini
  • la partida conservativa «Forza Italia» da Silvio Berlusconi
Foto da
Legenda: L'allianza da la dretga Matteo Salvini (Lega), Silvio Berlusconi (Forza Italia) e Giorgia Meloni (Fratelli d'Italia). Keystone

Emprima primministra?

Sco favurita per il post sco primministra vala Giorgia Meloni - ina figura dispitaivla en l'Italia. Sco dretga radicala cumpareglian ils ins ella cun Marine Le Pen en Frantscha, e cun sia politica naziunalistica teman ils auters ch'ella isoleschia l'Italia sco Donald Trump ha isolà ils Stadis Unids. Tschertas gasettas talianas scrivan d'ina «metamorfosa da Giorgia Meloni», perquai ch'ella è sa mussada en il cumbat electoral pli moderada – per exempel enten sustegnair la Nato e la furniziun d'armas en l'Ucraina. Tuttina vegn adina puspè renfatschà ad ella stretgs contacts cun la Russia e cun Wladimir Putin.

Sin tribuna sa preschenta Giorgia Meloni gugent sco dunna ferma e directa – per exempel enten clamar «franai las bartgas» e cun pretender da trametter enavos ils fugitivs en lur pajais d'origin. Ella s'exprima er avertamain cunter lètgs da pers omosexuals.

Giorgia Meloni vegn per part er numnada faschista. Surtut perquai ch'ella ha cumenzà sia carriera politica en il «Movimento Sociale Italiano» che vala sco emprima partida neofaschistica suenter la guerra. Sin ses placats è da vesair il logo da lezzas uras, la «fiamma tricolore». Sin quai saja ella loscha, vegn Giorgia Meloni citada en las medias e quai 100 onns suenter ch'il faschist Benito Mussolini è vegnì a la pussanza en l'Italia.

Tgi è Giorgia Meloni?

Avrir la box Serrar la box
Foto da Giorgia Meloni
Legenda: Keystone
  • ha 45 onns
  • creschida si a Roma
  • mamma d'ina figlia da 6 onns
  • dapi il 2006 en il parlament talian
  • elegida cun 31 onns sco pli giuvna ministra per giuventetgna e sport (2008-11) en il cabinet da Silvio Berlusconi
  • ha confundà il 2012 la partida «Fratelli d'Italia», damai ch'ella n'era betg cuntenta cun il stil da manar da Berlusconi
  • dapi il 2014 scheffa da la partida «Fratelli d'Italia»

Co elegia l'Italia?

Mintgamai in terz dals deputads e dals senaturs vegnan elegids directamain en ils circuls. Ils ulteriurs dus terzs dal parlament vegnan elegids en proporziun. Quai vul dir ch'ils sezs vegnan repartids tenor fermezza da las partidas.

Cunquai che l'allianza da la dretga è sa cunvegnida en ils circuls sin candidatas e candidats communabels, pudess ella recaltgar enfin 90% dals mandats directs. Era sche l'allianza survegn en proporziun pli paucas vuschs, pudess quai en general bastar per ina maioritad en il parlament. Tant pli, che las ulteriuras partidas han per part dispita ina tranter l'autra, uschia che las vuschs vegnan sparpagliadas.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga