Siglir tar il cuntegn

Header

cuntegn

Update dals 27 da zercladur Almain 10 persunas moran tar attatga sin center da cumpra

27 da zercladur

  • Ina racheta russa ha tutgà in center da cumpra en la citad da Krementschuk en il nordost da l'Ucraina. Tenor il president ucranais Wolodimir Selenski erian passa milli persunas en il bajetg. Da vart uffiziala hai num che diesch persunas sajan mortas e 40 ulteriuras vegnidas blessadas.
  • L'Organisaziun dal pact da l'Atlantic dal Nord (NATO) vul augmentar sias truppas d'intervenziuns spertas da 40'000 sin 300'000. Quai ha il secretari general da la NATO Jens Stoltenberg annunzià avant la conferenza a Madrid. La NATO è dapi plirs mais en stadi d'alarm pervia da la guerra en l'Ucraina.
  • Il president ucranais Wolodimir Selenski di che l'Ucraina saja actualmain en ina fasa difficila. L'emprima giada dapi trais emnas saja la chapitala Kiev puspè vegnida bumbardada cun rachetas. Plinavant haja la Russia suenter pliras emnas da cumbat pudì prender sut controlla la citad gronda Sjewjerodonezk en l'ost da l'Ucraina. Perquai ha el ditg en ses pled da mintga di ch'ils G7 duaian gidar or l'Ucraina cun ina meglra defensiun da l'aria. Vinavant di el, ch'ils G7 cun l'USA, Canada, Gronda Britannia, Frantscha, Italia ed il Giapun hajan ensemen uschè bler potenzial, ch'i possian tegnair si «l'agressiun da la Russia encunter l'Ucraina ed encunter l'Europa».
  • En l'Ucraina crescha la tema, ch'il Belarus sa participeschia activ a la guerra. Il president ucranais Wolodimir Selenski ha appellà a la populaziun belarussa da betg sa laschar involver en il conflict. Il Belarus lubescha a la Russia da lantschar rachetas davent da ses territori. Tenor la correspundenta dad SRF, Luzia Tschirky, saja la schanza creschida, ch'il pajais sa participeschia a media vista a la guerra.
  • In boicot dal proxim inscunter suprem dals stadis G20 na portia nagut. Quai ha ditg Ursula von der Leyen, la presidenta da la cumissiun europeica, en ina intervista cun la televisiun tudestga. L'organisaziun da G20 saja memia impurtanta per laschar far en paglia quella da Wladimir Putin. Anzi, i saja impurtant da dir a Putin persunalmain tge ch'ins pensia da ses agir. Il proxim inscunter suprem dals stadis G20 ha lieu il november a Bali e la Russia prenda part a quel.

26 da zercladur

  • En la citad ucranaisa Charkiw hai sco ch'i para dà in'attatga sin in implant da perscrutaziun nucleara. Quai communitgescha l'autoritad per la controlla nucleara dal pajais. Latiers saja vegnì donnegià bajetgs ed infrastructura sco er chanals da ventilaziun. Il sectur nua ch'il material dad arder nuclear è magasinà saja però intact. Er las valurs da radiaziun sajan en in rom normal, uschia las autoritads. L'Ucraina fa responsabel la Russia per l'attatga. Questas indicaziuns na sa laschan però betg verifitgar a moda independenta.
  • En la chapitala ucranaisa Kiev hai dà pliras explosiuns. Quai communitgescha il president da la citad Vitali Klitschko via Telegram. Autos da malsauns e forzas da salvament sajan en acziun. Or da dus bajetgs saja la glieud vegnida evacuada. Schebain i ha dà morts u blessads n'è betg cler. Perditgas rapportan tenor l'agentura da novitads DPA da rachetas. Quella sa referescha sin in cussegliader dal ministeri da l'intern. En il quartier pertutgà en il center da Kiev sa chattan universitads, ustarias e galarias d'art.
  • La Russia ha fatg oz en diversas regiuns da l'Ucraina attatgas cun rachetas. Baud la damaun hai dà en la chapitala Kiev explosiuns, tranter auter en in bajetg cun nov auzadas. Tenor infurmaziuns ucranaisas è ina persuna morta e quatter blessadas. La Russia ha snegà d'avair attatgà quest quartier da Kiev – anzi hajan els tutgà en la chapitala ina fabrica che producescha rachetas. Vitiers annunzia il ministeri da defensiun russ d'avair attatgà en pliras regiuns centers da scolaziun da l'armada ucranaisa. Questas indicaziuns na sa laschan però betg verifitgar a moda independenta.

25 da zercladur

  • La Russia metta en dumonda ils cunfins da la Lituania pervi da la bloccada da transit cun Kaliningrad. Sco il schef da l'agenzia spaziala da la Russia ha ditg a l'emittur da televisiun statal, saja il transit liber cundiziun per renconuscher ils cunfins da l'anteriura republica sovietica. La Lituania aveva avant in'emna bloccà il transit da rauba ch'è sin la glista da sancziuns da l'Uniun europeica tranter la Russia e lur exclava Kaliningrad.
  • En pliras regiuns da l'Ucraina hai oz da attatgas cun rachettas. En la regiun da la citad da Schytomyr en il vest dal pajais sajan 24 rachettas detunadas. Tenor indicaziuns dal stab general da l'Ucraina, haja la Russia lantschà quellas or dal Belarus.

24 da zercladur

  • Quatter mais suenter il cumenzament da la guerra ha l'Ucraina ordinà a sias truppas sa retrair or da la citad da Sjewjerodonezk en il l'ost dal pajais. Quai ha confermà il guvernatur da la regiun da Luhansk. La citad valeva fin ussa sco ina da las ultimas parts da Luhansk che n'è anc betg vegnida conquistada da cumbattants proruss. Tenor las autoritads ucranaisas èn entant fin 90% da las chasas a Sjewjerodonezk destruidas. Uschia na fetscha nagin senn da tegnair las posiziuns. La conquista da las regiuns da Luhansk e Donezk tutgan tar las finamiras principalas da la Russia.

23 da zercladur

  • La Ucraina è ussa uffizialmain candidata per l'adesiun a l'Uniun europeica. Il parlament da l'UE ha approvà cun gronda maioritad il status da candidat per l'Ucraina e la Moldavia: 529 deputadas e deputads èn stad persuenter e 45 encunter (tar 14 abstenziuns), resulta d'in tweet dal deputà Guy Verhofstadt.
  • Il president dal cussegl da l'UE, Charles Michel, sa mussa optimistic ch'ils 27 stadis da l'UE vegnan gievgia tar lur inscunter a Brüssel sustegnair il status da candidat per l'Ucraina e la Moldavia per entrar l'UE. Quai saja in mument historic, di il vinavant. Era il primminister da l'Albania Edi Rama sustegna che l'Ucraina survegn il status da candidat. El fa dentant endament che per exempel la Macedonia dal Nord ha dapi 17 onns il status da candidat e las tractativas per l'adesiun n'han anc gnanc cumenzà. El speria che l'Ucraina n'ha betg memia bleras illusiuns.

22 da zercladur

  • Tenor l'Ucraina duai l'Uniun europeica imponer ulteriuras sancziuns cunter la Russia. Il president ucranais Wolodimir Selenski vul uschè spert sco pussaivel in 7avel pachet da sancziuns. La Russia stoppia sentir la pressiun creschenta da la guerra e da sia politica anti-europeica. Plinavant ha el puspè suttastritgà l'impurtanza da furniziuns d'armas per l'Ucraina.
  • La Moldavia e l'Ucraina duain survegnir il status da candidats per daventar commembers da l'Uniun europeica. Quai propona il president dal cussegl europeic Charles Michel en il sboz da la declaraziun finala dal inscunter suprem. La cumissiun da l'UE aveva gia l'emna passada cusseglià da dar als dus pajais quest status. Tut ils 27 stadis commembers ston esser d'accord.

21 da zercladur

  • Il president ucranais, Wolodimir Selenski ha accentuà che l'Ucraina tutgia tenor ses avis tar l'Europa ed haja cun quai er merità il status sco candidata per entrar l'UE. Il pajais che vegnia attatgà mintga di da la Russia, cumprovia mintga di ch'el saja gia uss part d'in spazi da valurs europeics, ha ditg Selenski en in messadi da video. L'emprova d'entrar l'UE, fetschia vegnir gnervus la Russia. Gievgia decidan ils 27 schefs da stadi e da regenza, sche l'Ucraina duai daventar candidata u betg.
  • Per 103,5 milliuns dollars è vegnida ingiantada la medaglia dal Premi Nobel per la pasch dal schurnalist russ Dmitri Muratow. Il confundatur da la gasetta russa independenta «Nowaja Gaseta» ha ingiantà glindesdi saira sia medaglia a favur d'uffants ucranais che han stuì fugir pervi da la guerra en l'Ucraina. Questa summa giess a l'ovra d'agid per uffants Unicef, ha ditg la chasa d'aucziun «Heritage Auctions». Tenor l'agentura da novitads AP, n'ha anc mai insatgi pajà uschè bler per ina medaglia d'in Premi Nobel ad in'aucziun.

20 da zercladur

  • La Russia conquista adina dapli terren en l'ost da l'Ucraina. Sco davos haja l'armada russa surpiglià la controlla dad ina citad en il sid-ost da Sjewjerodoñezk. Quai han communitgà las autoritads ucranaisas. Plinavant cuntinueschian ils grevs cumbats en il territori da Luhansk en l'ost da l'Ucraina. Moscau aveva gia annunzià sias conquistas la dumengia, lura aveva il Stab general ucranais anc discurrì da success parzials da l'armada russa.
  • La Russia vegnia ad intensivar quest'emna sias attatgas sin l'Ucraina. Da quest avis è il president ucranais Wolodimir Selenski. La raschun saja la dumonda da l'Ucraina d'entrar l'Uniun europeica. Quai ha Selenski ditg en ses messadi da Dumengia. Ils 27 schefs da stadi e da regenza da l'Uniun europeica vegnan a discutar la dumonda la gievgia tar lur insucnter. Venderdi vulan els declerar lur decisiun. I vegn spetgà che l'UE accepta la dumonda da l'Ucraina, malgrà intgins dubis da tscherts stadis commembers. Il process sco tal pudess lura ir sur plirs onns.

19 da zercladur

  • L'Ucraina scumonda musica d'artistas ed artists russ en la publicitad. Il parlament ha approvà quest sboz da lescha cun dus terzs da las vuschs. L'argumentaziun: Products musicals dal stadi agressur pudessan influenzar tendenzas separatisticas en la populaziun. Musica russa pudessia far pli attractiv d'acceptar ina identitad russa. Excepziuns datti sulettamain per artistas ed artists ch'han condemnà publicamain l'invaziun russa en l'Ucraina.
  • La guerra en l’Ucraina pudess anc cuzzar onns. Quai ha ditg il secretari general da la Nato, Jens Stoltenberg, envers la gasetta tudestga «Bild am Sonntag». Perquai saja impurtant da vinavant sustegnair l’Ucraina cunter la Russia. Il pretsch saja bain aut – cunquai che l’agid militar saja char ed ils pretschs d’energia e victualias creschian – dentant na saja quai nagut cumpareglià cun il pretsch ch’ils Ucranais pajan di per di per lur libertad. Sch’ins na fetschia betg frunt al president russ Wladimir Putin, stoppian la finala tuts pajar in pretsch anc bler pli aut, ha avertì Stoltenberg.
  • Moscau ha tenor atgnas indicaziuns evacuà bunamain dus milliuns umans ord l’Ucraina en la Russia, tranter auter er 307'000 uffants. Tenor interpretaziun dal Kremlin vegnan ils umans ord las regiuns separatisticas da Luhansk e Donezk purtads en segirtad. Kiev percunter renfatscha a Moscau da betg laschar fugir ils umans en territoris che vegnian controllads da l’Ucraina. La Russia deporteschia ils umans ord las regiuns cumbattidas en l’ost dal pajais. Blers fugitivs emprovian da vegnir sur la Russia en stadis terzs.

18 da zercladur

  • L'Ucraina haja sfundrà in runanavs da la flotta russa en la Mar Naira. Ins haja bumbardà il bastiment cun rachetas, uschia che quel saja vegnì donnegià grevamain e pli tard sfundrà. Tenor il militar ucranais haja il bastiment vulì transportar urden militar sin inslas occupadas. Ina conferma da vart russa na datti betg. I fiss il terz bastiment da la flotta russa che l'armada ucranaisa ha sfundrà dapi l'entschatta da la guerra.
  • Fin avust vul l'Ucraina puspè reprender las contractivas da pasch cun la Russia. L'emprim veglian ins lantschar las cunterattatgas. Suenter hajan ins ina meglra posiziun da contractar. Quai ha il schef-negoziader ditg a l'emettur Voice of America. La fin mars han gì lieu ils ultims discurs. Suenter è mo pli vegnì discutà davart detagls sco barat da praschuniers, ma betg davart soluziuns. Apparentamain speran omaduas varts da cuntanscher success militars per meglierar la posiziun da contractar.
  • Dal punct da vista dal president russ, Wladimir Putin, han las sancziuns dal vest cunter ses pajais fatg naufragi.D'in forum d'economia internaziunal a Son Petersburg, ha el numnà quellas ina guerra fitg curta. Quella n'hai ada bell'entschatta gì nagina schanza. Putin ha er preditg che l'urden mundial sa midia. Il medem mument ha el ditg che la Russia n'avess nagut encunter, sche l'Ucraina daventass part da l'Uniun europeica. Avant aveva la cumissiun da l'UE decis che l'Ucraina e la Modlavia daventian candidatas d'adesiun da l'Uniun europeica. L'emna proxima vegn decidì.
  • Sche l'Ucraina daventass in stadi commember da l'UE, fiss quai in gudogn er per quella e betg be per ses pajais, ha ditg Wolodimir Selenski, il president ucranais. Tenor el è quai la pli gronda contribuziun per il futur da l'Europa dapi blers onns. Mo cun l'Ucraina vegnia l'UE a pudair garantir sia pussanza, independenza e ses svilup. Cunzunt la Germania, la Frantscha, l'Italia e la Rumenia sustegnan ils plans d'adesiun.

17 da zercladur

  • Il «Eurovision Song Contest» n’è betg en l’Ucraina l’onn che vegn, damai betg sco usità en il pajais dal victur da l’ediziun da l’onn avant. Quai ha decis l’uniun europeica da radio e televisiun EBU pervi da la guerra russa cunter l’Ucraina. Mez matg aveva la band ucranaisa Kalush Orchestra gudagnà il Song Contest. Ussa vai per sclerir cun la Gronda Britannia ch’è vegnida segunda tar il Song Contest sche la proxima ediziun po vegnir fatga là.
  • La cumissiun europeica cusseglia da dar a l’Ucraina ed a la Moldavia il status sco candidat per entrar en l’UE. Quai ha communitgà la presidenta da la cumissiun europeica Ursula von der Leyen. L’Ucraina haja mussà cleramain la voluntad da surpigliar las valurs e normas da l’UE. L’ultim pled tar la dumonda sche l’Ucraina e la Moldavia duain daventar candidatas uffizialas per entrar en l’UE han ils 27 pajais commembers da l’UE.
  • Suenter fugitivs da la Siria èn Ucranaisas ed Ucranais daventads mundialmain la segund gronda gruppa da fugitivs, rapporta l'Autcumissariat da las Naziuns Unidas per ils fugitivs, UNHCR. 4,9 milliuns persunas han entant bandunà sco fugitivs l'Ucraina. Or da la Siria èn fugidas prest 7 milliuns persunas. Tut en tut èn actualmain passa 100 milliuns persunas mundialmain sin la fugia, quai mussan las cifras fin il matg 2022.
  • Suenter la visita da quatter schefs da stadi e da regenza a Kiev, discurra il president ucranais Wolodimir Selenski d'in di istoric per ses pajais. L'Ucraina haja sentì il sustegn da quatter stadis europeics pussants. Anc mai, dapi l'independenza, saja l'Ucraina s'avischinada uschè fitg a l'Uniun europeica. Scholz, Macron e Draghi han visità la chapitala ucranaisa. Els sustegnan la dumonda da l'Ucraina d'entrar l'Uniun europeica. La cumissiun da l'UE vul communitgar oz il resultat da sia examinaziun davart la dumonda d'entrar da l'Ucraina.

16 da zercladur

  • Il chancelier tudestg Olaf Scholz, il president franzos Emmanuel Macron ed il primminister talian Mario Draghi èn arrivads la bun'ura cun in tren spezial a Kiev. Quai rapportan pliras agenturas da novitads. En la chapitala discuteschan els cun il president ucranais Wolodimir Selenski davart ulteriur agid en il cumbat cunter la Russia ed il giavisch da l’Ucraina da daventar commembra da l’UE. Scholz ha adina puspè suttastritgà da be viagiar a Kiev sch’i dettia puncts concrets da discutar. Durant la visita hai dà pliras giadas alarm d'attatgas ord l'aria.
  • Passa 100 milliuns umans èn actualmain sin l’entir mund en fugia, uschè blers sco anc mai dapi la Segunda Guerra mundiala. Quai ha communitgà l’Autcumissariat da las Naziuns Unidas per ils fugitivs UNHCR a Genevra. En vista a quest dumber discurra l’UNHCR d’in mument decisiv, chaschunà da l’invasiun russa en l’Ucraina e las crisas en l’Afganistan ed auters pajais. L’expulsiun ord l’Ucraina saja la pli gronda e svelta crisa da fugitivs dapi la fundaziun da l’UNHCR avant passa 70 onns.
  • L’agricultura en l’Ucraina ha patì ferm da l’invasiun russa la fin da favrer. Fin uss haja la guerra chaschunà donns da 4,3 milliardas dollars, stiman las autoritads a Kiev. Grondas surfatschas agraras sajan vegnidas devastadas u sajan plain minas. Tranter auter saja racolta en ina valur da 1,4 milliardas dollars ida a perder. Da rumir las minas custia passa 430 milliuns dollars. Er tschientmillis animals da niz sajan daventas unfrendas da la guerra, uschia Kiev.
  • Tut ils stadis commembers da la NATO beneventan ils plans da la Svezia e la Finlanda da medemamain far part da l’allianza militara. Sulettamain la Tirchia blochescha vinavant quests plans. Ankara pretenda dad omadus stadis da midar lur tenuta en il «cumbat cunter il terrorissem» e pertutgant la collavuraziun da l’industria da defensiun. Ultra da quai n’adempleschian ils documents ch’ils dus stadis scandinavs hajan inoltrà, insumma betg las spetgas da la Tirchia. Concret renfatscha la regenza da Recep Tayyp Erdogan a la Finlanda e la Svezia da sustegnair organisaziuns terroristicas sco la partida curda PKK e la milissa YPG en Siria. La Tirchia cumbatta omaduas organisaziuns, quai che blers stadis dal vest crititgeschan fermamain. Il secretari general da la NATO Jens Stoltenberg ha ditg ch’els emprovian da schliar las differenzas tant pli spert per pudair cuntinuar cun il process d’adesiun.

15 da zercladur

  • Danovamain ha il president ucranais Wolodimir Selenski pretendì dals partenaris exteriurs modernas armas da defensiun cunter rachetas. I dettia quest’emna in pèr discurs impurtants en chaussa – e quai betg mo cun politichers da l’Europa – ha ditg Selenski en in messadi per video a Kiev. Ses pajais haja gia avant l’invasiun russa dumandà per tals sistems d’armas. L’entardament na saja betg da giustifitgar, cunquai che l’Ucraina haja actualmain il pli grond basegn per talas armas da l’entira Europa. Ultra da quai è Selenski sa drizzà a sias truppas en il Donbass. Uss haja num da tegnair la dira – malgrà grondas perditas.
  • L’Organisaziun dal pact da l’Atlantic dal Nord duai vegnir rinforzada marcantamain. Quai ha ditg il secretari general da la Nato, Jens Stoltenberg. A l’inscunter suprem da la Nato la fin da zercladur a Madrid vegn decidì d’augmentar ferm las capacitads da sa defender e da starmentar. Sco reacziun sin l’invasiun da la Russia en l’Ucraina la fin da favrer hajan els schon rinforzà la pussaivladad da proteger e da defender mintga centimeter dal territori da l’allianza, ha ditg il Norvegiais suenter discurs cun plirs schefs da stadi e da regenza da stadis commembers da la Nato a Den Haag. A l’inscunter suprem a Madrid vegnian els lura a far ils proxims pass en chaussa. Tenor Stoltenberg gievi en las discussiuns da mardi saira per la necessitad da dischlocar dapli forzas armadas e material en l’ost dal territori da l’allianza. Er saja stà tema d’augmentar la prontezza da las truppas. Dapli detagls ha il secretari general da la Nato dentant betg tradì.

14 da zercladur

  • Pervi da l’invasiun russa ha l’Ucraina pers in quart da sia surfatscha da semnar. Quai ha communitgà la regenza a Kiev. La racolta vegnia dentant a tanscher per l’agen diever, cunquai che blers umans sajan fugids da la guerra a l’exteriur. Betg mo ils cumbats impedeschian la lavur dals manaschis purils. Perquai ch’ils exports sajan bloccads, cultiveschian els er damain fritgs dal funs orientads a l’export. Er cultiveschian ils purs uss er dapli plantas che sajan damain pretensiusas, sco per exempel favas da soja.

13 da zercladur

  • A Charkiv en l'ost da l'Ucraina haja l'armada russa attatgà zonas d'abitar cun muniziun a fragmentaziun. Quella haja mazzà bleras civilistas e civilists, sco ina retschertga da «Amnesty International» demussa. L'organisaziun dumonda ussa, ch'ils responsabels per questa attatga vegnian avant dretgira e che las persunas pertutgadas vegnian remuneradas.
  • Truppas russas han stgatschà l'armada ucranaisa or dal center da la citad da Sjewjerodonezk. Tenor il stab general ucranais haja la Russia sajettà cun artilleria. Ils cumbats cuntinueschian. Avant aveva il president Selenskyj declerà ch'i vegnia cumbattì en la citad en il ver senn dal pled per mintga meter.

12 da zercladur

  • Las truppas russas han tenor atgnas indicaziuns destruì in deposit d'armas e muniziun en l'Ucraina dal vest – armas e muniziun che l'Ucraina haja survegnì dals Stadis Unids e pajais europeics. Questas indicaziuns na sa laschan betg verifitgar independentamain. Da vart da l'Ucraina hai num che rachetas russas hajan tutgà en la regiun Ternopil in indriz militar e chasas.
  • La Svizra investighescha davart crims da guerra en l'Ucraina. Tenor il «SonntagsBlick» haja l'Uffizi federal da polizia Fedpol interrogà fugitivs ucranais. La finamira saja da rimnar rapports e mussaments che duain gidar pli tard en cas ch'i dettia dumondas d'assistenza giudiziala, cunzunt dal Tribunal internaziunal a Den Haag. I fiss er pussaivel che la Procura publica federala sezza cumenzass in process. Quai en cas che persunas supponidas da violaziun dal dretg internaziunal sa chattassan en Svizra. Fin qua na datti dentant nagins tals process.
  • Tge ch'il Tribunal europeic dals dretgs umans decida na duai betg pli valair per la Russia, quai ha decis il president russ, Wladimir Putin. Tenor l'agentura da novitads russa Tass, haja Putin suttascrit ina lescha correspundenta. Uschia na realiseschia la Russia naginas da las sentenzias pronunziadas dal tribunal pli suenter ils 15 da mars. Il Tribunal europeic dals dretgs umans tutga tar il Cussegl da l'Europa, dal qual er la Russia aveva fatg part. Suenter l'invaziun en Ucraina era ella emprim vegnida suspendida. Mez mars è la Russia lura sortida dal cussegl.

11 da zercladur

  • La presidenta da la cummissiun da l'Uniun Europeica Ursula von der Leyen è danovamain viagiada a Kiev. Là vul ella discutar cun il president ucranais Wolodimir Selenski la dumonda d'entrada en l'UE. Il venderdi decidia lura l'UE sche l'Ucraina duai survegnir il status da candidatura. Part da las discussiuns sajan dumondas davart refurmar il stadi da dretg e cumbatter la corrupziun. Er in tema saja l'agid da l'UE en connex cun dismetter ils donns da guerra.
  • Il burgamester da la citad controllada da la Russia, Mariupol, pretenda in corridor umanitar per la citad en il sid. Las Naziuns unidas e la Crusch Cotschna duain s'engaschar per in tal, per che las persunas ch'èn anc là, possian bandunar la citad. En la citad saja sa derasada la colera. Questa malsogna pudess suenter custar la vita ad ulteriuras millis persunas, suenter che la guerra haja gia pretendì la vita da radund 20'000 civilistas e civilists. Quai ha ditg il burgamester en in'emissiun da televisiun.
  • Radund 10'000 schuldads da l'armada ucranaisa sajan fin uss morts en la guerra cun la Russia. Quai ha declerà in pledader dal president Wolodimir Selenski. Il dumber è vegnì menziunà durant in'intervista da video da Olexi Arestowitsch cun in commember da l'opposiziun en Russia. Uschia morian actualmain radund 100 schuldads ucranais mintga di.
  • En l'Ucraina fissan 25 milliuns tonnas granezza prontas da vegnir exportadas. Enfin l'atun pudessan quai esser 75 milliuns tonnas, ha ditg il president ucranais. En sasez exportescha il pajais la granezza via ils ports per lung da la Mar Naira. Dentant ha la Russia bloccà quels. Uss emprova la Pologna da transportar granezza per via terrestra. Il problem è dentant ch'ils binaris da l'Ucraina èn pli lads che quels da la Pologna. Perquai sto la rauba vegnir stgargiada. La Pologna dovra uss enstagl camiuns e containers. Dentant na dettia betg avunda da quels.

10 da zercladur

  • En la citad da port Mariupol pudess rumper ora colera. Il provediment da sanadad en la citad che vegn controllada da la Russia pudess bainprest collabar, scriva il servetsch secret da la Gronda Britannia en ses rapport quotidian. La Russia na saja betg capabla da garantir il provediment da basa en ils territoris occupads. Gia dapi il matg vegn registrà cas singuls da colera en la citad.
  • Entant è la situaziun a la front vinavant fitg difficila. Mintga di morian enfin a 100 schuldads e 500 vegnian blessads, scriva il minister da defensiun da l'Ucraina Olexij Resnikow sin facebook. Bain stoppia er la Russia supportar perditas, tuttina possia l'armada russa s'avanzar.

9 da zercladur

  • Suenter dirs cumbats controllescha la Russia la gronda part da la citad da Sjewjerodonezk en il Donbass. Quai ha communitgà il guvernatur da la regiun da Luhansk. I sa tractia forsa dal pli brutal e grev cumbat da l’entir conflict cun la Russia. Entant sajan passa 90% da l’entira regiun en mauns russ.
  • Las Naziuns Unidas averteschan da las consequenzas globalas da la guerra en l’Ucraina sin il provediment d’energia e victualias. Ensemen cun la pandemia da corona, autras guerras e la midada dal clima, sajan entant 1,6 milliardas umans pertutgads d'augments da custs.

8 da zercladur

  • L'anteriura chanceliera tudestga, Angela Merkel ha condemnà la guerra en Ucraina. Ella ha dentant er defendì sia politica envers la Russia, durant ils 16 onns da sia regenza. Quai en sia emprima gronda intervista dapi sia demissiun:
audio
Merkel: «Be perquai che la diplomazia n'è betg gartegiada, n'è ella betg stada faussa»
aus RTR Audio vom 08.06.2022.
abspielen. Laufzeit 21 Sekunden.
  • L'Ucraina survegn ulteriuras 1,5 milliardas dollars da la banca mundiala. Il sustegn total munta cun quai a passa 4 milliardas, sco la banca scriva. Cun ils daners supplementars possia la regenza pajar emploiads dal stadi. La finanziaziun garantescha tranter auter la Gronda Britannia, la Lituania, la Lettonia ed ils Pajais Bass.

RTR novitads+

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga