Siglir tar il cuntegn
Inhalt

Chantun Microplastic hai dapertut - er en lieus isolads e noss corp

Per l'emprima giada èsi vegnì cumprovà ch'i dat er en il corp uman microplastic. Quai han scienziads austriacs constatà cun intercurir excrements dad 8 carstgauns sin quest mund. Sa chapescha datti lura er microplastic en il Grischun.

Dunna cun in glas cun aua enta maun. L'aua ha en particlas da plastic.
Legenda: Oz na san ins anc betg dir tge effect ch'il microplastic ha sin la sanadad umana. (maletg simbolic) Reuters

Per Christian von Burg, redactur da scienza da SR n'è quai nagina surpraisa ch'i dat er microplastic en il corp uman. Pertge ins haja gia chattà pitschnas particlas da plastic en las mars, en utschels sco er en products sco aua minerala, sal u er mel d'avieuls. Quellas particlas derivan da tocs da plastics pli gronds. Per exempel da products sco pneus u er auters products da plastic. Quellas particlas chattan la via en l'aria u l'aua ed uschia en noss corps. I saja ozendi grev d'evitar ch'ins prendia si il microplastic en il corp. Tge consequenza che quai haja per la sanadad na saja oz anc betg cler, uschia von Burg.

Microplastic a La Punt, Panaduz e Laax...

Scienziads da l'Universitad da Berna è stada a la tschertga da microplastic en l'entira Svizra. Per far quai han els intercurì en tut 29 lieus en Svizra. En 27 da quels lieus hajan els chattà microplastic. Quai dentant en pitschna concentraziun. Il sulet lieu ch'haja gì dapli che la media svizra saja Panaduz - là han ils scienziads chattà 3.7 milligram plastic per in kilo terren. La media da microplastic ch'ins haja chattà en il Grischun saja dentant cleramain sut la media Svizra.

Ch'ins chattia ozendi dentant bunamain dapertut microplastic haja da far cun quai che las particlas vegnian probablamain repartidas cun l'aria. Uschia chattian els er en lieus isolads plastic en l'aua, aria u il terren.

RR actualitad 11:00