Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Sistem d'eleger – Regenza mida opiniun
Or da Actualitad dals 22.09.2020.
laschar ir. Durada: 04:16 minutas.
cuntegn

Sistem d'eleger Regenza grischuna dat suenter a las partidas

La regenza grischuna ha midà si'opiniun tge sistem d’eleger che duai valair per il Grischun. Ella favurisescha da nov il model E – in model maschadà da maiorz e proporz. La raschun: Durant la fasa da consultaziun èn las trais partidas grondas en il Cussegl grond s’exprimidas per quest model – pia PBD, PCD e PLD. Perquai saja quai il model che haja las pli grondas schanzas, scriva la regenza.

Anc avant che partidas ed organisaziuns avevan prendì posiziun, favurisava la regenza il model C – il proporz dubel. Quest model aveva era il Tribunal federal giuditgà en sia sentenzia sco adattà per il Grischun. Quest model vegn sustegnì da la PS, PPS, Verdliberals e verds en il Grischun.

Ils sistems electorals

Da principi stattan a disposiziun trais models. Tuts fissan praticabels en il chantun Grischun. Il Model A – il majorz sco fin qua na correspunda tenor il Tribunal federal però betg al dretg federal. L’ultim pled en chapitel ha la finala il suveran a l’urna.

Model A: Maiorz

Textbox aufklappenTextbox zuklappen

In sistem da majorz sco fin qua. Vul dir: Mintga cirquit avess il dretg d’in sez en il parlament. Tar il sistem da majorz vai per persunas. Quel u quella candidatA cun las pli bleras vuschs è elegida. En questa varianta propona la regenza da parter ils cirquits memia gronds en pli pitschens. Quai pertutgass: Cuira, Tschitg Vitgs, Engiadin’Ota, Razén, Tavau e Glion. Ils cirquits memia pitschens Avras, Valragn e Belfort fissan tut tenor da pigliar ensemen.

Model C: Proporz dubel

Textbox aufklappenTextbox zuklappen

Questa proposta d’in proporz dubel aveva la regenza favurisà avant la consultaziun. Tar il proporz na vai betg mo per las singulas persunas, mabain ils sezs en il parlament vegnan repartids tenor il dumber da vuschs ch’ina partida ha fatg en l’entir chantun. Vitiers vegniss ina cundiziun da majorz. Vul dir che la pli ferma partida en in cirquit avess il dretg d’almain in sez en il parlament. Plinavant dessi anc ina clausla en il senn ch’ina partida sto cuntanscher in tschert quantum da vuschs sur l’entir chantun per avair il dretg d’in sez en il Cussegl grond. Ubain ch’i restass tar ils 39 cirquits ubain ch’i dess la varianta d’eleger en regiuns.

Model E: Sistem maschadà

Textbox aufklappenTextbox zuklappen

Quai è in model maschadà tranter proporz e majorz. El suonda però per gronda part al Model A da majorz. Per laschar il majorz vegnissan però ils cirquits Engiadin’Ota, Razén, Tavau e Glion partids. En ils cirquits gronds Cuira e Tschintg Vitgs valess il sistem da proporz. Ils cirquits dad Avras ed eventualmain er Valragn e Belfort fissan memia pitschens e da fusiunar.

Gia dapi decennis vegni debattà en il Grischun davart il sistem d'eleger. Avant bun in onn ha il Tribunal federal decidì ch'il sistem actual na saja betg confurm a la Constituziun ed oblighà il chantun dad ir sur ils cudeschs. Quai ha la regenza uss fatg – il Cussegl grond debattescha il december en chaussa. La votaziun dal pievel è prevesida il zercladur da l’onn proxim.

Reacziuns da las partidas

La PS e la PPS èn trumpadas. Ellas avevan sperà ch’ellas survegnan dapli sezs en il Cussegl grond sch’il sistem electoral mida.
Il «sistem maschadà» che la regenza propona uss na midia dentant betg bler per las duas partidas: En 41 cirquits vegn sco fin da qua elegì tenor il maiorz.
E mo dus cirquits – Cuira e Tschintg Vitgs – elegian tenor il proporz.

Quai vegn encunter a las trais partidas grondas en il Cussegl grond:
La PCD, la PLD sco era la PBD suttastritga communablamain ch’ins elegia en il Grischun uschia plitost chaus e persunalitads che partidas. Il sistem maschadà resguardia quai il meglier.

RTR novitads 11:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga