Siglir tar il cuntegn

Chantun «Uorsin» vegn 70

Il 1945, pia exactamain avant 70 onn è vegnì edì il cudesch «Uorsin» cun il text da Selina Chönz ed ils maletgs d’Aluis Carigiet. Motiv avunda per sa regurdar a quest cudesch da maletgs ch'è vegnì translatà en bleras linguas.

A Turitg datti actualmain ina exposiziun en il Museum naziunal davart la grafica e la pictura da Aluis Carigiet. Là gioga l'Uorsin era ina rolla. A Cuira datti era in'exposiziun pli pitschna davart il cudesch.

Exposiziun en la biblioteca chantunala

L'exposiziun sa chatta en l'emprima auzada da la biblioteca chantunala. En 9 vitrinas èn da vesair differents documents, correspundenza, fotografias, texts da pressa, rapports.

Lura datti era da contemplar l'emprima ediziun ed ils cudeschs da «Uorsin» en differentas linguas. Ina chaussa interessanta en quest connex è era ch'i dat il cudesch «Uorsin» en ils idioms puter, sur- e sutsilvan, surmiran ma betg en vallader.

Exponats spezials èn tranter auter la chapitscha da l’Uorsin che l'autura Selina Chönz ha fatg cun stgaina u la partitura originala da la chanzun «Chalandamarz» da Otto Barblan.

Acturs dal film «Uorsin» èn stads da la partida

Preschents a la vernissascha eran tranter auter Not e Tilli Schlegel da Guarda. Il pèr maridà dapi blers onns ha giugà l'onn 1953 en in emprim film «Uorsin» las rollas principalas (Uorsin e Flurina). Ed era da la partida era Jonas Hartmann, l'Uorsin en il pli nov film da Xavier Koller. Quest film vegn l'entschatta october en ils kinos svizzer.