Siglir tar il cuntegn
Inhalt

Grischun Cybersegirtad era tema en il Grischun

Interpresas grischunas han gia avant che la Confederaziun ha preschentà ses standard minimal per la segirtad da cyber prendì enta maun lur destin.

Spina da contact da ethernet.
Legenda: La segirtad da cyber è per las interpresas grischunas gia daditg in tema impurtant. Keystone

In sectur spezialmain sensibel sch’i va per la segirtad da datas e da l'infrastructura è la sanadad. Quai sa era Dajan Roman, il pledader dal Ospital chantunal dal Grischun. «Gist en il sectur da la sanadad è la segirtad da las datas adina in tema grond ed impurtant. E perquai ans occupain nus era gia dapi onns a moda cumplessiva dal tema.» Pli concrets na vul el dentant betg vegnir. I saja impurtant da far tut il pussaivel per sa proteger d'attatgas. E quai cumpiglia era da betg tradir memia bler da las atgnas strategias e mesiras. Mo tant: Els lavurian schon daditg cun standards internaziunals per la segirtad da datas e da l'infrastructura da IT.

Incumbensa strategica

Pli averts è qua Anderas Wieland, il schef da la Hamilton Bonaduz. Sco interpresa da hightec sajan els spezialmain confruntads cun quai tema. «Jau pens che quai è in’incumbensa strategica per la direcziun dad in’interpresa tegnair quint da quai e da far in’analisa dals ristgs.» En lur interpresa hajan els identifitgà trais secturs nua ch'els èn sensibels sin las smanatschas da cyber.

Ina giada che lur products, per exempel apparats da respiraziun per staziuns intensivas els ospitals, che quels na pon betg vegnir manipulads d’ordaifer. Qua pretendian las prescripziuns per las lubientschas en ils Stadis Uni da l'America auts standards da segirtad. Impurtant saja era da proteger adina meglier l'atgna infrastructura d'informatica d'attatgas e da spiunadi. Qua hajan els era gia fatg nauschas experientschas, conceda Wieland. «Era a nus èn gia vegnidas enguladas datas. Nus eran simplamain surstads ch’in apparat fitg sumegliants sco il noss è vegnì preschentà avant ch’il noss.» E la fin finala haja era gia dà cas nua ch'ins haja empruvà da far crair la partiziun da contabilitad ch'el vegli ch'ins paja ina summa sin in conto egl exteriur. Qua scoleschian els lur emploiads uschia ch'els sentian talas cugliunarias, di Wieland.

«Better save than sorry»

Ch'ins sto adina esser sin il nov stan sa era Thomas Grond, il pledader da la Repower. «Sin englais schess ins ‘better safe than sorry’. Quai è nossa posiziun. Sbagls en noss sectur fissan fatals.» La segirtad cunter attatgas da cyber sajan perquai gia dapi binars onns in tema impurtant per l'interpresa d'electricitad. Cunzunt la protecziun da la rait d'informatica saja essenziala. «I vegn guardà fitg cler che naginas persunas senza premis han access sin nossa rait, era betg a nossas centralas da pilotadi.» Co las mesiras concretas vesan ora na sappia el dentant betg tradir. Quai per motivs da segirtad. El beneventa dentant las mesiras da la Confederaziun. Sch’i dat in standard minimal per la segirtad da cyber sappian ins collavurar meglier cun autras interpresas.

RR actualitad 17:00