Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Runda cun trais scolastas e scolasts futurs – part 1
Or da Actualitad dals 29.03.2022.
abspielen. Laufzeit 9 minutas 38 Sekunden.
cuntegn

Frestg ord il studi Dar scola a Samedan, Lucerna u Mosambic?

Rawin Monn, Luana Oswald e Raffaele Greco discuteschan davart ils facturs che quintan sch’i va per chattar ina plazza sco scolasta u scolast primar. Els termineschan questa stad ensemen la Scol'auta da pedagogia dal Grischun.

Rawin Monn (26) da Sedrun va a dar scola a Lucerna. Raffaele Greco (36) da San Murezzan va a Samedan a dar scola. E Luana Oswald (22) da Müstair va en il Mosambic en l’Africa e gida da bajegiar si ina scola.

Ir per turnar

Per tuts trais èsi cler che vesair «insatge auter» e rimnar experientscha en la Bassa, u simplamain insanua auter ch’il vitg matern, saja fitg impurtant avant che turnar en la Rumantschia.

I fa segir bain dad ina giada bandunar il Grischun, rimnar experientscha e lura turnar cun in satgados pli vast.
Legenda: Rawin Monn. RTR Social

A lunga vista èsi dentant la finamira da tuts trais, da turnar en la Rumantschia e dar scola. Cunzunt Luana Oswald pudess era s’imaginar d’instruir en in auter idiom ch’il vallader. Ma ella sa, ch’ella veglia l’emprim anc emprender d’enconuscher autras culturas, linguas e vesair il mund.

Per mai eri cler che jau vi suenter il studi far insatge spezial. Ed a mai èsi impurtant dad era far insatge dal bun.
Legenda: Luana Oswald. RTR Social
audio
Runda cun trais scolastas e scolasts futurs – part 2
aus Actualitad vom 29.03.2022.
abspielen. Laufzeit 5 minutas 50 Sekunden.

Senza stentas fadiar dapli

Sch’ils dus students e la studentas guardassan sin la paja tar lur decisiun, nua dar scola, na stuessan els betg instruir en il Grischun. Cumpareglià cun auters chantuns, fadian persunas d’instrucziun pauc. En il Grischun fadia ina scolasta u in scolast che vegn gist ord il studi radund 72’000 francs. A Lucerna radund 10’000 francs dapli per onn ed a Turitg radund 20’000 francs dapli per onn. Per Raffaele Greco n’era quai bonus dentant mai ina raschun dad ir en la Bassa a dar scola.

Mes centrum da vita è en l’Engiadina, uschia ch’i era davent l’entschatta cler che jau turn e dun là scola.
Legenda: Raffaele Greco. RTR Social

Rawin Monn di ch'auters facturs sajan stà bler pli impurtants per la decisiun. Per exempel  la citad che plascha ad el u l’amia che studegia a Lucerna. Per Luana Oswald, che fa lavur voluntaria en l’Africa, n'è la paja era betg il factur decisiv. Per ella èsi impurtant da sa sentir bain en la scola e che la scola n’è betg amez ina citad, ubain in zichel ordaifer.

Il plaschair da pudair entschaiver è grond

Els trais sa legran en mintga cas fitg da bainbaud entschaiver e dar scola. Da surpigliar ina classa, drizzar en la stanza da scola e realisar las ideas ch’els han rimnà.

RTR actualitad 11:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga