Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Ha in biolog disturbà aposta in pèrin da tschess barbet durant cuar?
Or da Actualitad dals 05.05.2021.
laschar ir. Durada: 05:42 minutas.
cuntegn

Dretgira regiunala Alvra Cuar ora pulschain daventa dumonda giuridica

In pulschain tschess barbet avess avant dus onns gì da vegnir ord la crosa. Ma il tschess barbet en Val Tours ha chalà da cuar. La dretgira regiunala ha stuì decider il mardi, sch’in biolog ha disturbà aposta l'utschel durant cuar.

La procura publica aveva sentenzià il biolog ad ina multa da 400 francs ed in chasti en daner cundiziunà da 20 schurnadas à 110 francs. Il biolog haja disturbà l'avrigl 2019 cun sia excursiun da 34 creschids e 12 uffants il tschess barbet durant cuar. Tenor lescha èsi scumandà da disturbar utschels protegids durant ch’els cuan ora lur ovs.

Biolog sa dosta

La gruppa aveva observà durant mes’ura il tschess barbet sin ina distanza da circa 360 meters. Per in curt mument èn intgins uffants s’allontanads da la gruppa. Lura è il tschess barbet vegnì or da ses igniv e n'è in’ura betg pli turnà anen. Ils proxims dis n’ha il pèrin tschess barbet betg pli cuà.

Avant dretgira ha il biolog argumentà ch’el na saja betg la culpa ch’il tschess barbet haja chalà da cuar. Quel di da l’avrigl 2019, hajan bleras persunas fatg turas en Val Tuors. Plinavant haja ina guardiaselvaschina observà il tschess barbet durant pliras uras or dad ina distanza da 600 meters.

Questa distanza saja bain pli lunga che la distanza da sia gruppa d’excursiun, ha il biolog ditg. Ma la guardiaselvaschina sa chattavia en in punct pli aut che la gruppa. Ed observaziuns da surengiu fetschian vegnir pli gnervus ils utschels.

Disturbà aposta?

La dretgira ha la finala betg gì da decider, schebain quest disturbi saja stà la raschun ch’ils tschess barbets han chalà da cuar, mabain sch’il biolog haja disturbà aposta – ils giurists dian cun intenziun – il tschess barbet.

Il biolog ha sincerà davant dretgira ch’el haja prendì differentas mesiras: El haja avertì pliras giadas la gruppa da restar ensemen e da star ruassaivla. Plinavant haja el fatg attent ils geniturs da guardar dals uffants.

Per quests motivs na considerescha la dertgira l’agir dal biolog betg sco disturbi intenziunà e declera el per nunculpant. La sentenzia n’ha anc nagina valur legala. Las partidas han anc la pussaivladad da recurrer encunter la decisiun da la dretgira Alvra.

Ord l'archiv

L'avrigl 2021 han quatter pèrins da tschess barbets en il Parc Naziunal Svizzer giuvens. Ma betg adina è il parc stà lur dachasa. Co vivan els uss en nossas muntognas e co èn els turnads? Noss redactur Dominik Hardegger piglia vus sin sia aventura en il Parc Naziunal Svizzer.

video
Ils tschess barbets en il Parc naziunal
Or da Minisguard dals 17.04.2021.
laschar ir

RTR actualitad 11:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga