Siglir tar il cuntegn
video
La sfida da cultivar melonas en Grischun
Or da Telesguard dals 04.09.2019.
laschar ir. Durada: 3 minutas 24 Secundas.

Tumleastga Melonas grischunas

Sch'ins cumpra melonas en stizun vegnan quellas il pli savens da l'exteriur. I dat però er melonas grischunas. Marcel Foffa cultivescha dapi 8 onns melonas en Tumleastga.

Marcel Foffa cultivescha ensemen cun ses collega Mathias Riedi las melonas da charentais. Grazia al clima miaivel en la Tumliasca ed ils ierts sut vaider san els crear in clima sco en il sid. Uschia pon els racoltar suenter ina buna stad enfin 750 melonas.

Las melonas sin il manaschi Biotisch na creschan betg sco normalas melonas giun plaun, mabain pendan vid plantinas sco maila. Uschia pon ellas madirar sin tuttas varts tuttina bain.

Vinavant lascha Marcel Foffa las melonas vid il bist da la plantina enfin ch’ellas èn propi madiras. Quellas melonas che vegnan dad auters pajais vegnan il savens racoltadas cura ch’ellas n’èn anc betg madiras e vegnan lura laschadas madirar suenter en in stanza fraida. Entras quai pon quels fritgs dal sid na betg producir tant zutger sco ils fritgs ch’ins lai madirar dal tut vid il bist e n'han betg il medem aroma.

En collavuraziun cun topcuschiniers

Per pudair mangiar ina melona da la Tumleastga dovri er in zic cletg. Perquai che la maioritad da las melonas vendan ils producents a la gastronomia d'elita da la regiun. Andreas Caminada, Silvio Germann, Sven Wassmer ed anc divers auters topcuschiniers spetgan gnervus, fin che las melonas dultschas èn madiras.

Andreas Caminada e Marcel Foffa en la serra da melonas.
Legenda: Andreas Caminada (sanester) e Marcel Foffa lavuran stretg in cun l’auter. RTR, Ronja Muoth

Andreas Caminada è fitg cuntent cun il resultat da las melonas. Dentant n’èn quellas melonas tenor el betg dispit meglras che quellas da la Frantscha u da l'Italia. Tuttina appreziescha el d'astgar cuschinar cun in product ch’è vegnì cultivà en la regiun.

Sper lur var 40 differentas cultivaziuns – cun er normala verdura sco tomatas, rischmelnas e zitga – fan ils dus cultivaders regularmain experiments sin giavisch dals topcuschiniers. Uschia per exempel cun artischoccas u chayotes. Quai haja tenor Marcel Foffa natiralmain ses pretsch – ils raps na sajan dentant betg gudagnads a la sperta. La lavur cun verdura biologica saja numnadamain lavur dira.

Ma per il chef du cuisine Caminada èsi cler ch’el na vul betg exnum cultivar novs fritgs e legums, mabain dad avair massa differentas sorts dad ina verdura. Per exempel less Caminada pli gugent 10 sorts carottas enstagl dad cultivar avocados che fetschian donn a l’ambient.

RR actualitad 17:00

Artitgels legids il pli savens