Siglir tar il cuntegn

Header

video
Ils Jenics a Cuira
Or da Telesguard dals 13.05.2021.
laschar ir
cuntegn

Jenics fan stop a Cuira Las sfidas dals Jenics

Davent da la primavaira enfin l’atun èn radund 3'000 Jenics e singuls Sinti e Roma sin viadi da citad tar citad. Là organiseschan els festas per mussar als indigens lur cultura. Pervia da corona n’èsi dentant betg pussaivel d’organisar la festa usitada. Dentant n’è corona betg la suletta sfida.

Per il mument fan ils viagiants gist in stop a Cuira enfin ils quatter da zercladur. Els van tar chasa tar chasa e scalinan, pinan parasols, molan cuntels u pinan uschiglio insatge en il dachasa da las indigenas ed ils indigens. Pervi da corona fruntan els dentant pli savens sin portas serradas che avertas, di Alfred Werro.

Quai è fitg schlet per las entradas. Blers dals viagiants fan be paucas entradas.
Autur: Alfred Werropresident Center da cultura dals Zagrenders

Parcadis chars

In’autra sfida dals Jenics è ch'ils plaz per parcar las rulottas èn fitg chars. Sch’ins quinta ensemen ils custs per l’auto, la rulotta e per mintga plaz enfin 800 francs per rulotta, quai na possian betg tuts sa prestar. Cunzunt ils giuvens betg, di Alfred Werro, president dal Center da cultura dals Zagrenders, sco els numnan sa sez.

Memia paucs parcadis

Alfred Werro raquinta, ch’in dals gronds problems saja, che blers vitgs prendian davent lur plaz da fieras e circus, uschia dettia adina pli paucs plaz per els da parcar las rulottas.

Pli baud parcavan nus las rulottas sper il guaud. Sur mais. Lura vegniva quel da la vischnanca e dumandava quant ditg che nus stain e bun eri. Oz hai num: Quella lescha, tschella lescha.
Autur: Alfred Werro

Malgrà quai, il president dal Center da cultura das Zagrenders di, che la politica haja ina ureglia averta. Dentant giajan ils process politics bler memia ditg: «Nus duvrain uss in plaz e betg pir en tschintg onns», di Alfred Werro.

Cultura jenica e lingua secreta

En tut la Svizra vivan radund 30’000 Jenics – da quels van però be 3'000 sin viadi.

Sper ils mastergns surmenziunads fan era la musica populara u la lingua jenica part da lur cultura. Ina lingua ch'els na discurran betg sche insatgi betg jenic è preschent. Quai per garantir, ch'els pon era en l'avegnir communitgar senza che autras persunas enclegian els. Quai era oravant tut durant ils onns 1926 – 1973 d’avantatg. Lura cura che la Pro Juventute pigliava davent ad els ils uffants cun la finamira, da far gnir or dad els citadins cun in domicil stabel.

RTR Telesguard 17:40

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga