Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Vischnancas: survista da mesiras per spargnar energia
Or da Actualitad dals 25.11.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 21 Secundas.
cuntegn

Mesiras per spargnar energia Pli paucas glischs da Nadal en ils vitgs

Per spargnar ed uschia prevegnir ina eventuala mancanza d'energia quest enviern, han bleras vischnancas grischunas decidì mesiras. Ed il pli fitg sto la decoraziun da Nadal crair vidlonder.

A Cuira vegn per exempel be illuminà il center da la citad, a San Murezzan glischan ils sulegls fermads vi dals candelabers pli pauc ditg ch'ils onns avant ed era Scuol ha quest enviern in zichel in'autra cumparsa:

Nus avain decis che mintga fracziun dastga illuminar sulet in pign e quel be enfin las 22:00.
Autur: Christian Fanzun president communal Scuol

Be mintga segunda staila

Ed era a Zernez vegn be installada mintga segunda staila vi dals candelabers sper via, sco quai ch'il vicepresident Riet Denoth di. Perquai che quellas stailas na glischian betg cun pairs da LED, saja quai ina mesira effectiva per spargnar energia.

Era il «Zauberwald» è pertutgà

Era la vischnanca da Vaz è sa decidida da stizzar las glischs. Per exempel a l'occurrenza «Zauberwald» a Lai, nua ch'il guaud vegn illuminà en differentas colurs e furmas. E gist quellas glischs duain quest onn be glischar la saira e betg anc la notg, di Edgar Bisig da la vischnanca. Da l'autra vart èn ils da Vaz dentant sa decidids per ses glatsch artifizial. Cunzunt perquai ch'il glatsch saja in'impurtanta attracziun turistica. Sumegliant vesa quai er il president communal da Mustér René Epp. Enstagl da desister, veglian els optimar la purschida cun betg avair avert uschè ditg il glatsch e cun be far il glatsch uschè gross sco necessari. Vinavant vul la vischnanca da Mustér desister sin la producizun da naiv da reserva per la loipa, reducir l'intensitad da l'illuminaziun e stizzar quella a las 22:00.

La loipa na vegn betg pli illuminada uschè savens

A Trun ha la suprastanza communala betg mo decis da desister da las glischs da Nadal, mabain era d'illuminar la loipa be duas enstagl da tschintg sairas. Plinavant han els er decis da betg producir naiv artifiziala. In'excepziun fetschian els sch'i dovri insacura l'enviern be ina pitschna quantitad, quai di il president communal Dumeni Tomaschett.

Las mesiras che las vischnancas grischunas han decis, sajan cunzunt in segn anoravers, ch'ils abitants e las abitantas vesian che la vischnancas giajan ordavant cun in bun exempel. Propi calculà quanta energia ch'els spargnan tras las mesiras, gliez han las pli paucas vischnancas dumandadas.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga