Il fraid da las notgs passadas n'è betg mo fitg dischagreabel per las plantas – las temperaturas bassas pon chaschunar donns serius. Quests donns pon influenzar la racolta, per exempel da maila, paira u apricosas.
Las temperaturas bassas fan quitads a Marco Frey, il manader da pumicultura dal Plantahof a Landquart.
Igl è ussa schon in zic in stress: per la glieud, per las plantas, per tut.
Il problem saja surtut che las plantas hajan gia cumenzà a flurir pervi da la chalira. Era ils fritgs han gia cumenzà a crescher – quai che munta ch'els n'èn betg pli uschè resistents cunter la fradaglia. Mailers tegnian ora temperaturas fin -2 grads, pairers fin -1 grad ed apricosas fin -0.5 grads, di Marco Frey.
Ils pli gronds quitads fa el pervia da las notgs che vegnan. Prognosas mussan, che las temperaturas crodan danovamain. In problem saja era ch'i na saja mai stà endretg fraid l'enviern.
Marco Frey di, ch'ils envierns vegnessan pli curts e pli chauds. Perquai ch'i na vegn betg propi fraid, flureschan las plantas ed ils fritgs lura fitg baud la primavaira. Memia baud.
Per proteger ils fritgs dovra Marco Frey differentas metodas. Ina da quellas èn las uschenumnadas chandailas da schelira. Cun quellas chandailas stgaudan ils purs da puma las plantas. Las chandailas da schelira sajan però fitg charas, perquai dovra Marco Frey ellas be darar.
Quest onn è la fluriziun stada remartgablamain pli baud che l'onn passà – per 10 dis pli baud.
Quai ch'el dovra il pli fitg, e quai ch'è tenor el la meglra metoda, è aua fraida. El protegia las plantas cun laschar sprizzar cun aua e laschar schelar suenter. Quai s'auda l'emprim mument forsa in pau curius – schelar las plantas per stgaudar ellas? Ma Marco Frey di, che quai saja la meglra protecziun. Tras l'aua schelada sajan las plantas protegidas, perquai che la temperatura na crodia lura betg sut nulla.
Las vignas en la fradaglia
Quitads fa er il manader da la viticultura dal Plantahof, Walter Fromm. Sch'i vegnia pli fraid ils proxims dis, saja quai privlus per las vignas, di el.
Er el protegia sias vignas cun chandailas. Cunquai che quellas sajan dentant era fitg charas per el, dovra el quellas mo darar.
L'avantatg da las vignas saja tenor Walter Fromm, ch'ils viticulturs e las viticulturas taglian las vignas gia l'atun. Cun uschènumnadas «Frostruten» protegia el sias vignas. En quest cas, cura ch'in pèr schelan, hai anc plirs. Quai ston ins dentant far l'atun e fa blera lavur. Tuttina è quai tenor Walter Fromm la meglra protecziun.
Nus essan mitschads cun in egl blau e sperain ch'i restia era uschia.
Insatge han ils fritgs da Marco Frey e las vignas da Walter Fromm dentant cuminaivel: tar tuts dus n’hai (anc) betg dà donns. Malgrà che las temperaturas èn stadas bassas las emnas passadas, n'ha ni la pumicultura ni las vignas purtà in donn da quellas.
Tge che las proximas notgs portan anc e sche las temperaturas restan sur nulla, vegnin nus a chattar ora en il decurs dals proxims dis.