Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Sistems da scola: scola «Vita Allegra» Favugn
Or da Actualitad dals 07.05.2024. Maletg: Vita Allegra Favugn
laschar ir. Durada: 4 minutas 6 Secundas.
cuntegn

Scola privata «Vita Allegra» «Mintg'uffant ha ses agen tempo da sa sviluppar.»

La scola privata «Vita Allegra» a Favugn vuless porscher a partir da l'avust ad uffants la pussaivladad dad ir a scola cun plaschair, da passentar temp or en la natira e d'emprender en lur agen tempo.

Mintga uffant haja ses agen tempo da sa sviluppar e d'emprender. Tenor la co-manadra da la scola privata «Vita Allegra» Miriam Caderas vegnia tar mintg'uffant pli baud u pli tard l'interess per materia da scola. Da betg metter sut squitsch ils uffants en lur process d'emprender, dettia ad els la schanza da pudair sa sviluppar pli libramain, scuvrir lur fermezzas e realisar atgnas ideas.

Eine Frau mit dunklen Haaren lächelt in die Kamera.
Legenda: Co-manadra da la scola privata Miriam Caderas. Vita Allegra Favugn

Per la scola privata vegnan a lavurar quatter magisters, intgins da quels en pensum parzial. Ils scolars vegnan accumpagnads stretgamain dals magisters per che quels possian valitar nua che l'uffant stat cun sia furmaziun, nua ch'el ha talent e nua ch'el dovra anc sustegn. Uschia pon ils uffants vegnir promovids individualmain e sustegnids en lur agen svilup. Per ina part vegn la scola ad avair lieu en ina stanza da scola a Favugn, per l'autra dentant era savens ordadora en la natira libra u sin in bain puril. Uschia possian ils uffants era viver lur sforz da sa mover e construir ina colliaziun cun la natira.

Il decurs dal di en la scola «Vita Allegra»

Avrir la box Serrar la box

Ils uffants arrivan a partir da las 08:00 en scola e dastgan entschaiver ina giada libramain a giugar.

A las 08:30 cumenza la scola cun il circul da la damaun. Qua vegnan las finamiras dal di e las finamiras da l’emna discutadas e definidas ensemen.

Suenter suondan inputs da la persuna d’instrucziun tar ils temas che suondan. I dat in temp d’emprender creativ e termagliant, nua ch’ils uffants vegnan accumpagnads individualmain en lur process d’emprender.

Suenter la pausa gronda van ils uffants vers ordadora en il guaud. Qua vegn il temp d’emprender cuntinuà cun experientschas. Duas giadas l’emna vegn cuschinà communablamain il gentar. Ils suentermezdi han lieu sport, TTG (creaziun textila e tecnica) e talian.

Per pudair realisar il plan d'instrucziun 21 lavura la scola privata cun ils cudeschs da scola obligatorica. Bler material da scola vegn era realisà a moda creativa en projects. Fin a la terza classa na vegnan emessas naginas notas a las scolaras ed als scolars. Fin ussa èn otg uffants s'annunziads per il nov onn da scola. Quels èn tranter 7 e 10 onns vegls, uschia che la scola privata cumenza cun la purschida d'ina scola primara. Cun il temp vulessan els era porscher in stgalim superiur. Per l'instrucziun na vegnan ils uffants betg partids strictamain tenor vegliadetgna en classas mabain scolads ensemen, per ch'ils uffants en lur differents stgalims da svilup possian profitar in da l'auter.

audio
Tge sistems da scola datti tut en Svizra?
ord Actualitad dals 07.05.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 3 minutas 18 Secundas.

Situaziun giuridica per scolas privatas

Per pudair porscher in'alternativa a la scola populara en furma d'ina scola privata èn las leschas differentas da chantun a chantun. Per survegnir ina lubientscha en il Grischun, dastgan vegnir engaschads sulettamain magisters scolads. A partir da la terza classa ston vegnir fatgs attestats cun notas, plinavant sto il plan d'instrucziun 21 vegnir resguardà ed era las scolas privatas vegnan controlladas d'inspecturs. Cun resguardar las prescripziuns chantunalas pon las scolaras ed ils scolars da tut temp puspè midar ad ina scola populara e vegnan preparads era per la vita professiunala u scolas superiuras sco il gimnasi.

Scolas privatas na vegnan betg sustegnidas finanzialmain dal chantun, perquai ston tut ils custs che resultan vegnir surpigliads dals geniturs u da las persunas d’assistenza. Quellas muntan per in uffant circa 1'000 francs e per dus uffants circa 1'300 francs per mais.

Funtauna maletg da teaser: Vita Allegra Favugn

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens