Siglir tar il cuntegn

Surselva Chalira da la terra per bajetgs en Tujetsch

A Sedrun sut la chasa communala è ina firma sa spezialisada cun duas maschinas che foran rusnas fin giu sin 250 meters, quai cun in nuf da diamant.

Preparativas per furar.
Legenda: Preparativas per furar. RTR, H. Giger

I sa tracta dal pli grond champ da sondas en la terra aifer il Grischun. En tut datti 73 sondas. Il project sa chatta en ils mauns da l’interpresa indigena «energia alpina».

Sco quai ch'il mainafatschenta Ciril Deplazes declera vegnan mintgamai 4 bischels en ina sonda. L’aua che circulescha prenda giu la chalira da la terra. Ella va giuaden cun 4 grads e vegn ensi cun var 10 grads.

Aua da 50 fin 60 grads

Las sondas vegnan manadas en ina centrala e quella spisgenta lura ils bajetgs, sco per exempel la chasa communala, la halla polivalenta, il bogn Sedrun ubain era privats. Ina pumpa da chalira furnescha l’energia, vul dir l’aua vegn stgaudada sin 50 fin 60 grads.

Regenerar sondas

Impurtant saja dentant er che la chalira vegnia puspè dada enavos a la terra. Ins na possia betg mo trair chalira ord la terra, uschiglio vegniss ella sfradentada, declera Ciril Deplazes.

Ciril Deplazes cun ils nufs da diamant
Legenda: Ciril Deplazes cun ils nufs da diamant RTR, H. Giger

Per evitar quai vegnan las sondas regeneradas cun ina pumpa da chalira da l’aria. Questa pumpa vegn messa en funcziun cun energia electrica, per part cun energia dad in implant fotovoltaic. Quai succeda alura en ina secunda etappa.

Custs da 3,4 milliuns francs

L’emprima etappa custa ca. 3,4 milliuns francs. L’energia alpina quinta da pudair furnir energia als prims bajetgs l’atun 2017. Venderdis, ils 8.7.2016 datti in di d’infurmaziun davart il project a Sedrun.

RR actualidad 07:00