Siglir tar il cuntegn

Header

cuntegn

Ornitologia D'utschels e da quellas ch'observan els

En il mund dals utschels è bler en moviment: Ils emprims utschels migrants sgolan encunter sid, il tschess cularin è da vesair pli numerus en il Grischun e la Surselva survegn in'uniun per la protecziun d'utschels. Ina constanta datti: l'ornitologa Astrid Thurner observa d'in cuntin ils utschels.

Emprims utschels migrants sgolan uss encunter sid

La stad va vers la fin ed ils emprims utschels migrants sa preparan per lur viadi en direcziun sid. L'emigraziun dals utschels dura fin en l'october e november. Sin lura èn tut ils utschels migrants sa mess sin via. Tut tenor utschè po il viadi ir a fin en la zona mediterrana u anc pli lunsch, enfin l'Africa dal Sid. Ils blers da quels utschels maglian sulettamain insects ed uschia ston els guntgir l'enviern. Avant ch'els fan quai midan els dentant lur nutriment e maglian fritgs per survegnir dapli energia e reservas, declera l'ornitologa Pirmina Caminada.

audio
Utschels migrants e midadas
ord Actualitad dals 30.08.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 30 Secundas.

La maniera da sgular è tar mintga utschè differenta: Il cucu sgola persul en il sid e las randulinas sa rimnan e fan quai en rotschas. Per chattar il quartier d'enviern han ils utschels migrants differents sensoris: Els s'orienteschan vid las lingias energeticas dal mund, pia navigheschan via magnetissem. Tar tscherts utschels giogan ils gens ina rolla. Il cucu n'ha per exempel betg emprendì da ses geniturs nua ch'el sto ir. El sa dentant exact nua ch'el sto sgular per arrivar en ses quartier d'enviern en l'Africa. Il lung viadi n'è dentant betg senza privel: L'illuminaziun creschenta ed er «l'electrosmog» pon disturbar il sgol vers il sid. Il viadi dovra energia ed ina massa battidas da las alas.

Cicognas da viadi vers sid

Avrir la box Serrar la box

Cicognas èn puspè vegnidas introducidas suenter ch'ellas eran vegnidas extirpadas en Svizra. Tenor l'ornitologa Pirmina Caminada tschertgian ils utschels ils davos onns puspè novas rutas vers il sid, cunquai ch'ils animals n'hajan betg pli quella savida.

Il davos temp sajan 150 cicognas vegnidas observadas en il Vallais Sura e 30 en la Surselva, sco Livio Rey da la Staziun ornitologica svizra da Sempach communitgescha. El di ch'i saja nunusità che cicognas sursgolian las Alps.

Adina dapli tschess cularins en Surselva

La stad passada han ins pudì observar savens plirs tschess cularins a trair lur rudels sur la Surselva. Ils ultims onns sajan las observaziuns da quest utschè s’augmentadas, declera Livio Rey da la Staziun ornitologica svizra da Sempach.

Ils utschels ch'èn da vesair en il Grischun èn utschels giuvens che na cuvan betg anc. Uschia bandunan quels lura l’atun las alps svizras, perquai che la vivonda manca. Pussaivel fissi bain ch’els cuassan er ina giada en Svizra – il mument n'è quai dentant betg il cas.

audio
Adina dapli tschess cularin en Surselva
ord Actualitad dals 25.08.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 42 Secundas.

Uniun per proteger utschels en Surselva

En il Grischun datti il mument quatter uniuns regiunalas per proteger utschels e quellas existan gia in mument. L'uniun da Cuira datti dapi prest 80 onns, quella da Landquart dapi passa 50 onns ed ils onns 90 èn las uniuns da l'Engiadina e da la Tumleastga vegnidas fundadas. Uss suonda l'uniun sursilvana sco tschintgavla.

audio
Nova uniun da protecziun d'utschels Surselva
ord Actualitad dals 30.08.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 24 Secundas.

Helen Riedi e Selina Gartmann han visità l'enviern passà in curs d'utschels dal Museum da la natira dal Grischun. Las duas dunnas n'han lura betg mo remartgà ch'ellas partan la fascinaziun per ils utschels, mabain era ch'ellas partessan quella gugent cun autra glieud en la regiun. Mo en Surselva èsi, cunquai ch'i na dat betg in'uniun che porscha in tal barat. Perquai han ellas fatg in emprim pass per midar quai.

Selina Gartmann ed Helen Riedi, las iniziantas da l'uniun da protecziun d'utschels Surselva
Legenda: Selina Gartmann e Helen Riedi, las iniziantas per l'uniun da protecziun d'utschels Surselva. RTR, FRANCO CAVIEZEL

Ils 16 d'avust han Helen Riedi e Selina Gartmann envidà ad ina saira d'infurmaziun a Castrisch. Bel e bain 40 persunas èn stadas preschentas, tranter auter er represchentants da l'Associaziun grischuna per la protecziun dals utschels «BirdLife». L'uniun fiss, sco tschellas uniuns regiunalas era, ina secziun da l'organisaziun tetgala «BirdLife».

L'uniun vegn fundada quest atun e quai cun Helen Riedi sco presidenta, Selina Gartmann sco actuara ed Esther Perl sco cassiera. Cun ina glista da 30 commembras e commembers ha l'uniun gia ina basa solida.

Il fotograf Mathias Jörger

Avrir la box Serrar la box

Mathias Jörger da Val fotografescha dapi 2019 animals selvadis, tranter auter er utschels. El preschenta sias fotografias en la rait e fa agens chalenders.

L'ornitologa Astrid Thurner

La droghista pensiunada Astrid Thurner ha gia adina observà utschels. Avant sis onns ha ella fatg il curs ornitologic e cumbinescha sia savida da flurs ed ervas cun raquintar dals utschels. Per la dunna surmirana èn ils muments d'observaziun la bun'ura sco ina sort meditaziun. Observar utschels rars e cataloghisar els è per Astrid Thurner dapli ch'in passatemp.

audio
Astrid Thurner dumbra utschels
ord Actualitad dals 30.08.2022.
laschar ir. Durada: 2 minutas 59 Secundas.
Astrid Thurner
Legenda: Sco ornitologa guarda Astrid Thurner savens vers il tschiel. Toni Poltera

Or da l'archiv:

video
Sgol e migradi d'utschals (Vogelflug - Vogelzug)
Or da Balcun tort dals 19.08.1973.
laschar ir. Durada: 35 minutas 41 Secundas.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga