Sco quai ch'il president communal da Laax, Franz Gschwend ha confermà envers la Fundaziun medias rumantschas, vegnia la senda da tschimas realisada. Suenter Pasca cumenzian las lavurs.
L'emprim vegnan ils sochels da las pitgas e da las duas turs betunads.
Vegnir averta duai la senda da tschimas lura la stad dal 2021, explitgescha Gschwend. Malgrà ch'ins haja stuì surlavurar il project e scursanir la lingia saja la passarella anc adina la pli lunga senda da tschimas en Europa.
Senza guaud Casti
La vischnanca da Laax haja tuttas lubientschas necessarias per realisar il project, ha sincerà Geschwend. Ma, ins haja fatg pliras adattaziuns pervi da las protestas inoltradas. Uschia saja la distanza da nov «be» 1'560 meters e betg sco planisà oriund 2'020 meters lunga. Tenor il plan nov, na maina la senda betg pli tras il guaud Casti ed ella guntgeschia ils mirs da la ruina Lagenberg. Consequentamain saja er la plattafurma Plaun Casti stritgada.
La radunanza communala da Laax aveva approvà il credit per il project, il december 2018 cun 176 cunter 106 vuschs. Cun 289 preschents era quai stà ina radunanza da record. Il mars 2019 han lura era la radunanza burgaisa e quella da la plaiv dà lur consentiment. Sinaquai aveva lura era la possessura da la gronda surfatscha pertutgada dà glisch verda.
Retratg recurs pervi da nova via
Sagogn aveva confermà la decisiun. Tenor Gschwend saja la varianta scursanida perfin d'avantatg, cun quai ch'ella è er pli favuraivla che l'oriunda. La culpa èn ils recurs da singuls possessurs privats. Els han reclamà che lur sfera privata fiss vegnida blessada cun quai ch'ins avess pudì guardar en ierts e curtins, giu da la senda.
Il december 2019 èn lura la finala tuttas partidas involvidas sa cunvegnidas. Er ils possessurs privats han retratg lur recurs. Ed er cun la vischnanca burgaisa da Sagogn èsi gartegià da suttascriver ils 10 da schaner 2020 ina cunvegna.
Ord l'archiv:
RTR novitads 06:00
