Portas avertas en las ruinas da la «Münzmühle»

La sonda vargada han ins pudì visitar in anteriur lieu da producziun da munaidas a Cuira - almain las ruinas da quel. Davos il bogn avert Sand vegneva anc tochen avant 250 onns producì millis e millis munaidas.

L'uschenumnada «Münzmühle» a Cuira è passa 400 onns veglia. Ella è là, nua che la scola chantunala bajegia a partir dal settember la nova mensa cun mediateca.

Werner Zaugg, expert da munaida, mussa la tecnica da producir munaidas d’avant 400 onns. Avrir maletg en lightbox.

Legenda da maletgs: Werner Zaugg, expert da munaida, mussa la tecnica da producir munaidas d’avant 400 onns. RTR, S. Bundi

Dentant avant ch'ils chavaterras vegnan, è anc il servetsch archäologic dal cantun sin il plazzal. Dapi la primavera 2014 è el numnadamain vid purtar giu part per part da las ruinas da la «Münzmühle». Ed en quellas han els chattà differentas restanzas: munaidas bluttas senza stampa, luenteras, restanzas da sturs e parts da cheramica.

Sonda passada han visitadras e visitaders pudì visitar il lieu d'exchavaziuns e pudì schar declarar ils experts, co la «Münzmühle» produceva. En la «Münzmühle» vegneva fatg tranter ils onns 1590 e 1767 da tuttas sorts munaidas; renschs, crizers, bluztgers e fennics. Milliuns da muneidas. En ils megliers onns da la «Münzmühle» ha ella producì enfin 12'000 munaidas per di.

L'emprim laschava mo l'uvestg producir qua la munaida, pli tard era la citad da Cuira. Era incaricas ord l'exteriur ha la «Münzmühle» survegni. L'onn 1740 per exempel ha ella producì munaidas per l'Italia dal Nord. Bain 30 onns pli tard ha ella stuì serrar. Material e persunal eran vegni memia chars, far munaidas na rendeva betg pli.

Enavos tar las excavaziuns: In'impurtanta scuverta ch'è vegnida chattada è in uschenumna «Schrötling», in rensch senza stampa. Sco l'expert da munaidas Werner Zaugg declara, mussia quella munaida fetg bain ch'igl è vegni producì a Cuira munaidas a moda fetg classica. Per Claudio Caprez che maina las exchavaziuns n'èsi betg mo impurtant tge ch'è vegnì chattà, mabain er nua ch'igl è vegnì chattà. La stresa nua che la tocca vegn chattada dettia er infurmaziuns sur da l'istorgia da la construcziun. Ils mirs da la «Münzmühle» hajan mussà: aifer 400 onns haja il bajetg adina gì in niz industrial.