Siglir tar il cuntegn

Header

video
1’800 scolastas e scolasts al di da furmaziun a Tavau
Or da Telesguard dals 27.05.2015.
laschar ir
cuntegn

Ulteriur Grischun Uffants da retg «chaschunan problems»

Betg l’uffant ch’ils geniturs tralaschan è stà la mesemna en discussiun al quart di da furmaziun dals magisters grischuns a Tavau, mabain per ina giada l’uffant dals geniturs che vulan mo il meglier per lur uffant – «l’uffant da retg» sco el vegn numnà.

Tenor Margrit Stamm, la professura emeritada da pedagogia a l'universitad da Friburg, èsi grev da dir tgi che chaschuna per dapli problems, ils uffants da geniturs che tralaschan quels, pia ils uffants da «Nullbockeltern», u ils uffants da geniturs che vulan mo il meglier per lur uffants – ils uschenumnads «Königskinder».

Ch’ils uffants da retg èn en mintga cas in problem da nossa societad, gliez ha Margrit Stamm preschentà mesemna avant ils bun 1’800 scolasts e scolastas grischunas ch’èn sa radunads a Tavau.

Promover a moda exagerada

Cunquai ch’ils geniturs èn uschè preoccupads per il bain da lur uffants, fetschian els pli bler donn al svilup da l’uffant che quai ch’i gidia. Ils geniturs na protegian betg mo ils uffants da tut ils problems e privels, els fetschian era tut il pussibel per ch’ils uffants hajan ina buna scolaziun – quai che muntia ch’els fetschian per exempel prender uras supplementaras per ch’els vegnian simplamain megliers e sappian far la matura. «Quels geniturs promovan a moda e maniera extrema lur uffants, els controlleschan els exact e protegian els memia fitg», di Margrit Stamm. Ils uffants n’hajan uschia prest nagin temp liber pli, ils geniturs guardian fitg las notas, l’uffant sentia era ch’el stoppia prestar insatge per survegnir l'amur dals geniturs.

Purtret da Margrit Stamm, la professura emeritada da pedagogia a l'universitad da Friburg, che discurra al podi.
Legenda: Margrit Stamm, la professura emeritada da pedagogia a l'universitad da Friburg. RTR, G. Caviezel

Dastgar disdir

Els vegnan uschia, tenor Margrit Stamm, per l'ina memia dependents dals geniturs, e per l'autra, manca ad els era la segirezza da sasez.

Ils uffants na possian er betg crescher cun l’agen disdir, perquai ch'els na possian gnanc pli disdir cun da quels geniturs. Vitiers vegni ch'i manchia ad els era l'autoritad e la distanza tar ils geniturs, cunquai ch'els vesian ils uffants sco amis e betg sco lur uffants. Tut vegnia discutà e sur da tut era contractà.

Nodas blauas na fan donn

Midar insatge possia mo la societad sco tala - cunzunt ils geniturs. E perquai fa Margrit Stamm, la professura emeritada da pedagogia a l'universitad da Friburg, er l’appel als geniturs da chalar da vulair pachetar ils uffants en vatta, da puspè crair vi dad els, da controllar pli pauc els, dad esser conscient che nodas blauas na fan betg donn e ch'uffants ston er pudair pudair disdir en lur vita.

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga