La Val Mesauc: in Eldorado per firmas fictivas

L'emissiun investigativa da RSI «Falò» ha retschertgà darco ch'i dat uschè bleras firmas, fatschentas e societads en la Val Mesauc. Tar ina gronda part sa tractia da firmas fictivas.

Trais umens davant ina chascha da brevs. Bild in Lightbox öffnen.

Legenda da maletgs: L'emissiun cun num «Bucaletterland» sa metta a la tschertga da las numerusas societads fictivas. RSI

Il schurnalist da RSI, Paolo Bertossa deriva sez dal Mesauc. Il tema firmas fictivas observa el gia dapi in temp: «Dapi onns discurran ins en la Regiun da talas firmas.» Nagin sappia propi, pertge ch'il Mesauc saja uschè tschertgà per fundar firmas e pertge che la glieud vegnia en la regiun per fundar ina firma senza emploiads.

Adressa da fantasia sco domicil

Sursiglir cuntegn supplementar

«Bucaletterland»

Chascha da brev

Keystone

L'emissiun da Paolo Bertossa e Gianfranco Fozzi è vegnida emessa ils 5 d'october sin RSI. L'entira emissiun (talian).

En egl dettia sur tut il dumber aut da firmas. Uschia datti en l'entir Mesauc sin 8'300 persunas stgars 1'600 firmas. A Grono per exempel datti sin 1'000 abitants 500 fatschentas, pia ina firma sin dus abitants.

Firmas senza emploiads e cun be in domicil èn lubidas, mintga firma dovra dentant in'adressa valaivla, per ch'ils responsabels da la firma possian vegnir contactads. Paolo Bertossa ha perquai accumpagnà dus policists communals ch'han controllà adressas da firmas a Roveredo.

I saja stà captivant e strusch da crair, ch'i haja en intgins lieus gì insumma nagins fastizs d'ina firma u fatschenta. I saja er sa mussà, ch'intginas firmas sajan purtadas en cun adressas fictivas en il register da commerzi, per exempel cun ina via che gnanc exista.

«In problem per l'entir chantun»

Talas firmas fictivas pon esser problematicas pervia da differents motivs, sco quai che l'emissiun da RSI «Falò» mussa.

  • La Val Mesauc pudess esser attractiva per la criminalitad organisada pervi da las regulaziuns actualas, uschia il schurnalist. Er sin fundament da las experientschas en il Tessin. Mussaments per quai na dettia dentant betg.
  • Enconuschents èn cas da fundaturs da firmas da l'exteriur ch'han survegnì ina permissiun da dimora B pervi da la fatschenta. Suenter il concurs da lur firma han quellas persunas lura gì il dretg sin indemnisaziuns da dischoccupaziun.
  • Tenor las retschertgas van dapli firmas concurs, che quai ch'i è uschiglio il cas en media. Er quai procura per custs supplementars per il maun public.
  • Vegnan fundaziuns da firmas, fatschentas u societads controlladas avunda ferm? Il tema fatschenta la politica e savess anc vegnir discutà en la sessiun actuala dal Cussegl grond.

La documentaziun mussa era tge ulteriurs motivs ch'i pudess dar, ch'il Mesauc è uschè attractiv per firmas fictivas. Sco exempel vegnan numnadas las differentas leschas dals chantuns Tessin e Grischun.

Il facit dal schurnalist da RSI, Paolo Bertossa tar il dumber extraordinari da firmas fictivas: «Quai pudess daventar in problem, betg be per il Mesauc mabain per l'entir chantun.»

L'anteriur cumissari da polizia dal Tessin, Fausto Cattaneo ha lantschà ina petiziun che pretenda in'examinaziun ed ina controlla da tuttas firmas, fatschentas e societads en il Mesauc.

RR actualitad 07:00