Siglir tar il cuntegn

Minoritads en l'Europa Ils Saxons da la Transilvania en Rumenia

La redactura Bertilla Giossi da la Televisiun Rumantscha ha visità ils Saxons, la pli veglia minoritad tudestga en la Rumenia.

Legende: Video Ils Saxons abspielen. Laufzeit 25:00 Minuten.
Or da Cuntrasts dals 09.01.2011.

  • Maletg dal vitg da Mosna/Meschen.
    Legenda: Mosna/Meschen. RTR

    Ils Saxons en Transilvania

    Dapi il 12avel tschientaner vivan ils Saxons en la Transilvania en Rumenia . Era sch'els vegnan numnads Saxons èn els betg da Saxonia, mabain dal conturn da Luxemburg. Il num 'saxon' han els survegnì pervia dals emprims documents istorics. Els na en betg vegnir a Transilvania ord atgna iniziativa, els en vegnir clamads. Da gliez temps regiva il retg ungarais Geisa II la regiun agl ur da las Carpatas. Per popular, cultivar e cunzunt per defender la regiun encunter las invasiuns dils Mongols e pli tard dals tircs ha il retg ungarais tschertgar colonists per ses imperi.

  • Tipicas chasas dals Saxons da Transilvania.
    Legenda: Tipicas chasas dals Saxons da Transilvania. RTR

    Il clom dal retg

    Ils colonists che suondan il clom dal retg survegnan dretgs particulars. Per exempel han els il privilegi dad eleger sezs lur plevons e lur derschaders. Dretgs ed obligaziuns vegnan francads en il «Goldener Freibrief» era numnà «Andreanum«. L'unica obligaziun dals colonists: defender ils cunfins egl ost.

  • La baselgia fortifitgada da Biertan ed il conturn.
    Legenda: La baselgia fortifitgada da Biertan. RTR

    Invasiuns dals Tartars e dals Tircs

    El 13avel e 14avel tschientaner datti adina puspè invasiuns dals Tartars e dals Tircs. Per sa proteger da talas attatgas fortifitgeschan ils Saxons lur baselgias. Quellas baselgias fortifitgadas èn oz l'ierta istoric-culturala dals Saxons. Al l'entschatta eran mo las baselgias fortifitgadas. Per savair dar sut tetg a tut ils vischins han ins lura cumenzà a bajegiar enturn la baselgia mirs e turs da defensiun. Uschè che las baselgias han la parita da chastels fortifitgads. In per da quellas baselgias (Biertan/Birthälm, Valea Viilor/Wurmloch e Viscri/Deutsch-Weisskirch) en bains culturals mundials dal la UNESCO.

  • Dus umens vid lavurar sin il funs cun in chaval.
    Legenda: Bleras lavurs vegnan anc fatgas a maun. RTR

    Tranter las guerras mundialas

    En il temp tranter las guerras mundialas sa furma il stadi rumen (Grossrumänien). La nova situaziun porta dischavantatgs per ils Saxons. La valuta vegn unifitgada, blers perdan ina gronda part da lur possess. La refurma agrara prend davent a las vischnancas ed a las plaivs ina gronda part da lur funs. La malcuntentientscha dals Saxons crescha. 1922 fundescha il saxon Fritz Fabritius in'uniun cul num «Selbsthilfe». L'uniun surprend las ideas dals naziunalsocialists da la Germania. 1935 vegn la «Deutsche Volkspartei Rumäniens» (DVR) fundada. Blers speran che Hitler porti meglieraziun.

  • In giuven durant manischar in moped.
    Legenda: Giuvens èn stads fascinads da las ideas naziunalsocialistas. RTR

    La Secunda guerra mundiala

    Al cumenzament da la Secunda guerra mundiala tegn il stadi rumen cun Hitler. En ina cunvegna tranter il general Ion Antonescu e Hitler vegn decidì che tut ils tudestgs en Rumenia fetschian part a la Waffen-SS. La resistenza è pitschna. Blers s'annunzian voluntarmain. A la fin da la guerra fan 63'000 Saxons servetsch tar la Waffen-SS. Insaquants dad els en survegliaders en camps da concentraziun. Lur collavuraziun cun ils nazis ha consequenzas.

  • Purtret da Wilhelmine Tornea.
    Legenda: Wilhelmine Tornea. RTR

    Suenter la guerra

    1944 sa metta Rumenia sin la vart dils alliai. Suenter la guerra pretendan ils victurs – en quest cas l'Uniun sovietica - reparaziun. 75'000 tudestgs da la Rumenia (femnas 18-30 onns ed umens 17-45 onns) vegnan deportads en camps da lavur. Ina dad ellas è Wilhelmine Tronea, ella lavura 3 onns en las tscheras da cotgla.

  • Purtret da Nicolae Ceausescu cun blers aspectaturs.
    Legenda: Nicolae Ceausescu. RTR

    La dictatura da Ceausescu

    Durant la dictatura da Ceausescu pateschan ils Saxons tuttina sco l'entira populaziun. Els onns 60 entschaiva la Germania a pajar per che Saxons possian bandunar la tiara. Enfin 1980 è la premia 5000 DM per persuna (Kopfgeld). L'exodus crescha ad in crescher: entaifer 3 decennis bandunan 200 milli tudestgs Rumenia. Il december 1989 – la rebelliun: la dictatura da Ceausescu croda. Dentant na sco en las tiaras vischinantas senza blessads e morts. A Temesvar moran varga milli persunas, a Sibiu/Hermannstadt varga 100.

  • Differenta glieud durant spetgar.
    Legenda: La glieud è pronta per emigrar. RTR

    L'exodus dals Saxons

    Strusch ch'il dictatur è davent suonda il grond exodus dals Saxons. Il 1989 eran els aunc 115'000 – in onn pli tard, a la fin dals onns 90 quinta la communitad saxona anc 20'000 persunas !!! Da quels ch'èn ir èn mo singuls turnads. Era 1989 vegn il 'Demokratischer Forum der Deutschen in Rumänien' fundaus. Il forum s'engascha per ils interess giuridics, culturals, economics e per las scolas. Il forum ha in represchentant el parlament.

  • Purtret da Sigrid Haldenwang durant ina visita en l'archiv.
    Legenda: Sigrid Haldenwang. RTR

    Il saxon-transilvanic

    Il saxon-transilvanic è in dialect tudestg parentà culs dialects enturn Cologna-Trier e Luxemburg. Il saxon-transilvanic è en emprima lingia linguatg pledà. Interessant è sia variaziun; i dat bunamain 240 variantas localas. 1908 publitgescha Adolf Schullerus (scienzià, reverenda, scolast) l'emprima part dil dicziunari saxon-transilvanic. Per il mument vegn il 's' elavurà. Sigrid Haldenwang è la manadra.

  • Il gimnasi da Brukenthal a Sibiu.
    Legenda: Il gimnasi da Brukenthal a Sibiu. RTR

    Il gimnasi da Bukenthal

    La pli veglia scola dals Saxons è la scola Brukenthal a Sibu/Hermansstadt. Ella vegn numnada l'emprima gia 1380. Oz ha la scola 790 scolars e scolaras. Da quels èn varga 90% da linguatg mamma rumen, pia main da 10% han geniturs che discuran saxon-transilvanic. Suenter la revoluziun 1989 ha la scola pers entaifer mez onn 48% da ses scolars e scolars. Els èn ir cun lur geniturs en Germania. La scola da Brukenthal èn ina da las paucas scolas tudestgas che sa anc porscher tut ils roms en tudestg. Las bleras autras scolas tudestgas porschan singuls roms per tudestg. Il problem è la mancanza da scolasts. Las pajas dals scolasts e scolastas èn miserablas. In scolast da scola media gudogna en ses emprim onn da servetsch 273 Euros, suenter 40 onns servetsch 415 Euros. Surviver san els mo cun dar uras privatas. Quest manco da scolasts sforza la scola da engaschar scolasts e scolasts ch'èn betg da linguatg mamma tudestg.

  • Ils Saxons da Transilvania durant sautar in saut tradiziunal
    Legenda: Saut tradiziunal dals Saxons da Transilvania. RTR

    Minoritads en Rumenia

    Ils Saxons èn la pli veglia communitad tudestga en Rumenia. Tschellas communitads èn vegnidas il 18avel tschientaner: ils Schuobs dil Banat, ils Schuobs da Sathamer ils uschenumnads 'Berglandeutsche', e pitschnas communitads sco: ils Landlers, ils Zipsers, ils tudestgs da la Bukovina e quels da Dobrudscha. Autras minoritads en Rumenia (successiun tenor dumber): Ungarais, Roma, Ucranais, Russ, Tircs, Tartars, Serbs e Slovacs.