Siglir tar il cuntegn
cuntegn

Svizra Chastis reducids per cunvegnas davart ils pretschs

En l’Argovia na ston firmas da bajegiar betg pajar in uschè aut chasti, sco quai che la WEKO aveva pretendì. Il Tribunal administrativ federal ha reducì il chasti dad oriundamain 2,8 sin 1,9 milliuns francs. Quai suenter che quatter interpresas involvidas han tratg vinavant il cas.

Dus lavurers sin ina via.
Legenda: Per part pli che diesch onns enavos èn las cunvegnas davart ils pretschs en l’Argovia. Keystone

La fin dal 2011 aveva la cumissiun da concurrenza WEKO chastià en l’Argovia 17 interpresas da construcziun. Totalmain muntavan ils chastis a 3,9 milliuns francs. La WEKO aveva renfatschà a las interpresas d’esser sa cunvegnidas durant quatter onns davart ils pretschs e las surdadas da bleras lavurs da construcziun da vias e da construcziun bassa.

Ulteriur recurs anc pussaivel

Entant che las bleras interpresas han acceptà ils chastis, han las quatter interpresas Cellere, Erne, Granella ed Umbricht fatg in recurs tar il Tribunal administrativ federal. Quel ha uss bain confermà las sancziuns da cartel, però reducì ils chastis. La decisiun dal tribunal pon las interpresas pertutgadas uss anc contestar tar il Tribunal federal.

Consequenzas per decisiuns grischunas anc betg cleras

Sco quai ch'il vicedirectur da la WEKO, Patrik Ducrey ha detg a RTR, na sappian els anc betg dir sche la decisiun actuala haja era consequenzas per ils cas da cunvegnas illegalas el Grischun. El accentuescha dentant che lur decisiun el cas Argovia dateschi da l’onn 2011 e dapi lura hajan els adattà lur pratica en tals cas.

Ultra da quai ha el fatg da savair che la decisiun spetgada en il cas pertutgant cunvegnas el sectur da la construcziun bassa el Grischun sa retardeschi, tut tenor enfin l'entschatta da l'auter onn.

RR novitads 12:00