Siglir tar il cuntegn

Header

video
Il Cussegl federal vul abolir l'obligatori da mascrinas en il liber
Or da Telesguard dals 11.06.2021.
laschar ir
cuntegn

Cussegl federal Obligatori da mascrinas en il liber duai crudar

Il Cussegl federal vul abolir a partir dals 28 da zercladur l’obligatori da mascrinas en il liber, augmentar il dumber da persunas en ils restaurants e puspè lubir discos per persunas cun in certificat da Covid.

Il Cussegl federal ha tramess en consultaziun la suandantas propostas per schluccadas per ils 28 da zercladur:

  • L'obligatori da mascrinas en il liber duai vegnir abolì.
  • Il dumber da persunas en ils restaurants duai vegnir augmentà.
  • Cun in certificat da Covid duai puspè esser pussibel dad ir en discos e locals da saut.
  • Stizuns, manaschis da temp liber ed indrizs da sport duain puspè pudair nizzegiar meglier lur capacitads.
  • Plinavant duain las reglas per occurenzas vegnir unifitgadas e simplifitgadas.
  • Decidì definitiv vegn ils 23 da zercladur.

Il dumber da cas, las ospitalisaziuns ed il dumber da pazientas e pazients sin las staziuns intensivas sa reduceschan il mument. En consequenza da quest svilup e pervia dal progress tar las vaccinaziuns vul il Cussegl federal far ulteriuras schluccadas en vista a las vacanzas da stad.

Co previs en il model da trais fasas, duai uss er il certificat da Covid vegnir en acziun. Per occurrenzas grondas e discos è quel obligatoric. Occurenzas cun pli pauc che 1’000 persunas, manaschis da temp liber, indrizs da sport e cultura sco er restaurants pon far diever dal certificat. Tar chaussas dal mintgadi, sco per exempel il commerzi en detagl u il traffic public, na vegn betg duvà il certificat.

audio
Corona: CF trametta ulteriuras schluccadas en consultaziun
05:30 min, Actualitad dals 10.06.2021.
laschar ir. Durada: 05:30 minutas.

Obligatori da mascrina en il liber duai crudar

L’obligatori da mascrinas en il liber duai vegnir abolì. Quai valess tranter auter per indrizs dal temp liber, per staziuns e fermadas.

Er tar la lavur duai l’obligatori general vegnir abolì. Il patrun da lavur ha dentant vinavant la responsabladad da proteger ses collavuraturs e sias collavuraturas. El decida, sch’i dovra ina mascrina. Na pon emploiads betg tegnair la distanza necessaria envers clients e giasts, sco per exempel en il commerzi en detagl u en restaurants vala l’obligatori vinavant.

Er en la scola duai l’obligatori crudar. Per las reglas en gimnasis, scol’autas e scolas professiunalas èn ils chantuns responsabels.

Ulteriuras decisiuns: Il plaz sin las terrassas na vegn betg pli restrenschì

Il Cussegl federal vul puspè dar dapli spazi a fatschentas, restaurants, implants da sport eav.. En restaurants duain sis enstagl sco fin uss quatter persunas pudair prender plaz vid ina maisa. Sin las terrassas duai la limita vegnir abolida. Las datas da contact ston dentant vinavant vegnir registradas.

Er discotecas e locals da saut duain puspè vegnir averts – dentant mo per persunas cun in certificat da Covid. Il dumber è limità sin 250 persunas. Quai dentant senza mascrina. Plinavant duai dar en il futur occurrenzas grondas cun 3’000 fin 5’000 persunas – er qua dentant cun il certificat da Covid.

Tar occurrenzas senza in certificat duai valair il suandant: sch’il public sesa, sco per exempel en il kino, teater etc. dastgan maximalmain 1’000 persunas prender part. Sch’ils carstgauns sa movan, sco per exempel tar nozzas e concerts vala ina limita da 250 persunas. Quellas limitas valan tant endadens sco ordadora. Endadens vala in’obligatori da mascrina e distanza. Ordadora in’obligatori da mascrina per persunas che sa movan.

Autotests en drogarias e commerzi en detagl

Da nov duai er dar ils tests per far sez en drogarias ed en il commerzi en detagl. Ils tests che vegnan finanziads da la Confederaziun duain vinavant mo vegnir mess a disposiziun en apotecas e plinavant vegnir limitads sin persunas ch’èn anc betg vegnidas vaccinadas u ch’èn guaridas.

Far viadis durant la stad vegn pli simpel

L’obligatori da quarantina per entradas ord il spazi Schengen duai vegnir abolì. Er burgais d’in stadi terz duain pudair entrar en Svizra.

Tgi che vegn ord pajais dal spazi Schengen, sco per exempel l’Italia e la Frantscha cun l’aviun e ha gia giu la virola ni è guarì, sto sulettamain inditgar sias datas da contact. Quai è la proposta dal Cussegl federal. Persunas che n’èn betg testadas e guaridas ston avair in test.

Midadas tar la lavur curta

En vista a la situaziun epidemiologica ed ils ulteriurs pass da schluccada ha il Cussegl federal proponì midadas tar l’indemnisaziun per lavur curta. Il sustegn da la lavur curta per emprendistas ed emprendists, persunas cun engaschament a temp limità, e persunas che lavuran sin dumonda duai vegnir prolungà.

Malgrà ch’i dettia uss ulteriuras schluccadas, vesia il Cussegl federal la problematica che blers na possian er en il futur anc betg lavurar sco usità. Ord quest motiv propona el midadas vid la lescha da Covid-19.

Las midadas van uss en consultaziun tar ils chantuns – las decisiuns definitivas vegnan alura annunziadas ils 23 da zercladur.

RTR Novitads 16:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga