Siglir tar il cuntegn
Inhalt

Svizra Cussegl federal scumonda da cuschinar giombers vivs

Chi che vul en futur mangiar giomber, langustas ni cidada da mar sto en futur pajar dapli. Il Cussegl federal ha decidì ch'ils animals na possian betg pli vegnir mess vivs èn las padellas.

Giombers.
Legenda: En futur ston ins narcotisar ils animals avant che coier els. Keystone

Curt e concis

  • Il Cussegl federal prescriva da narcotisar er giombers da cuirass avant che mazzar els en l'aua chauda
  • Il commerzi da chauns importads illegalmain duai sa sminuir

Ozendi vegnan giombers, langustas ni cidadas mess vivs èn l'aua tgoda. Il Cussegl federal ha decidì da scumandar quai en futur. Danovamain ston ils animals vegnir narcotisads avant ch'ins metta els en l'aua chauda ch'ils mazzà. Quai per exempel cun electroschocs.

Tar ils gastronoms ha questa decisiun chaschunà chaus uschè cotschens sco ils giombers. Tiers la critica stat il Cussegl federal dentant fidaivel a sia decisiun d'extender la perscripziun da narcosa che valeva enfin uss per vertebrats er sin giombers da cuirass.

Nagin scumond dad import

Er avant che mazzar els stoppian ils animals vegnir tractads cun dapli quità. In scumond d'import, sco quai ch'ils verds avevan proponì il zercladur, na datti betg. Dentant duain las circumstanzas sa meglierar. Uschia pon ils animals bain vegnir frestgentads, dentant pon ins betg pli metter els directamain en glatsch ni en aua da glatsch. Ed ils animals ston vegnir tegnids en lur milieu natiral.

Sminuir il commerzi da chauns illegals

En sia sesida emnila ha il Cussegl federal er fatg ulteriuras decisiuns en connex cun la protecziun d'animals. Ina da las decisiun pertutga il commerzi da chauns ch'èn vegnids importads illegalmain: Tgi che vul vender in chaun sto menziunar l'adressa e la derivanza dal chaun en l'inserat. Plinavant duai la repersequitabladad sa meglierar.

Ozendi dettia bleras indicaziuns falladas davart ils animals ed ils vendiders restian anonims – argumentescha il Cussegl federal.

RR novitads 12:00