Siglir tar il cuntegn

Header

cuntegn

Tema 5: Diaspora rumantscha Rumantschs da la Bassa pretendan dapli sustegn

Da quai da 60'000 persunas en Svizra discurran u chapeschan rumantsch. Da quellas vivan prest in terz en la Bassa.

Suenter la segunda guerra mundiala, en il temp dal boom economic, èn bleras Rumantschas e blers Rumantschs ids en la Bassa per gudagnar lur paun da mintgadi. Prendì cun els han els era lur cultura, il chant e las tradiziuns. En uniuns e chors han els cultivà quellas ed uschia stgaffì in dachasa rumantsch lunsch davent da la patria.

Digren da commembers era en la Bassa

Ma las uniuns ed ils chors n’hajan betg simpel, di Jon Carl Tall, l’anteriur president da l’Uniun da las Rumantschas e dals Rumantschs da la Bassa (URB). Ils ultims decennis èn sa schliads numerus chors ed uniuns. Quai pervia da la mancanza da commembers.

Ils giuvens vulan esser libers, na vulan betg sa liar.
Autur: Jon Carl TallAnteriur president URB

Malgrà quella situaziun difficila è Jon Carl Tall persvas che las uniuns gioghian ina rolla decisiva per il mantegniment dal rumantsch. Nua auter possian Rumantschas e Rumantschs s'inscuntrar e discurrer lur lingua mamma.

Engaschi per ils Rumantschs da la Bassa

Anc avant paucs onns era la promoziun speziala dals Rumantschs en la Bassa nagin grond tema. Ils daners e las stentas vegnivan concentradas quasi unicamain sin las regiuns da tschep en il chantun Grischun.

Che quai n’è betg la dretga via per gidar il rumantsch ha ussa era la Confederaziun realisà. En il messadi da cultura per ils onns 2021 enfin 2024 prevesa ella perquai a moda explicita da promover offertas da furmaziun per uffants en la Bassa, concret la purschida da canortas rumantschas e las uras da rumantsch supplementaras per scolaras e scolars.

Turitg duai surpigliar rolla da piunier

Il cussegl da la citad duai examinar co ch’ins possia render pli enconuschentas las differentas purschidas rumantschas ch’existan gia a Turitg. Quai pretenda in postulat en il parlament da la citad da Turitg. Per exempel datti dapi il 2016 ina uniun che porta ina canorta rumantscha e mintgamai la mesemna suenter mezdi pon scolaras e scolars emprender rumantsch.

RR actualitad 12.00

Il project da RTR «Ti ed jau faschain politica»

Il project da RTR «Ti ed jau faschain politica»

Persunas sco ti ed jau envidan candidatas e candidats per il Cussegl naziunal ad ina baterlada. Enturn maisa raquintan els dad ina sfida che fatschenta els en lur mintgadi. Quels 5 inscunters emetta RTR durant 5 mesemnas:

  • 04-09 Ovras socialas tar Ruodi Duschletta, Sent
  • 11-09 Sanadad tar Sandra ed Andri Baltermia, Salouf
  • 18-09 Economia tar Flurina e Simon Kaufmann-Henkel, Cuira
  • 25-09 Clima tar ina classa da la scola media, Glion
  • 02-10 Diaspora tar Peter Vesti e Petra Camathias, Turitg

Tar mintga tema dain era in sguard en l'istorgia, preschentain cifras e fatgs e numnain las sfidas actualas.

Las elecziuns naziunalas èn ils 20 d'october 2019.