Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Melina Maffei
MAD Dominique Meienberg / Pro Infirmis
laschar ir. Durada: 46:17 minutas.
cuntegn

«Nus essan umans ed umans dovran schanzas»

En Svizra vivan 1,7 milliuns persunas cun in impediment. Quant grev èsi per quellas da fitgar pè en l'emprim martgà da lavur?

Il 2014 ha er la Svizra suttascrit la convenziun da l'ONU davart ils dretgs da persunas cun impediment. Entras quai è ella tranter auter er s'obligada da procurar per in access inclusiv al mund da la lavur. Tant la teoria, ma co guardi ora en la pratica? Sche mintga tschintgavla persuna en Svizra viva cun in impediment, na stuess ins betg vesair la medema quota sin il martgà da lavur?


Ils quatter chapitels da La Marella:

  • Visita a Rabius tar Arnold «Noldi» Maissen che raquinta, co ch'el n'ha d'in di sin l'auter betg pli pudì lavurar sco ortulan ed ha stuì reinventar sia vita professiunala.
  • Visita en la scola professiunala a Giuvaulta. Per giuvenils cun impediments cognitivs u impediments d'emprender n'èsi savens betg pussaivel d'absolver in emprendissadi tradiziunal. Ma tge lura? L'integraziun automatica en il segund martgà da lavur? En il Grischun propona il Center per pedagogia speziala Giuvaulta in'alternativa: l'emprendissadi pratic, adattà a las capacitads da l'individi.
  • Discurs cun Melina Maffei. Malgrà ch'ella ha terminà ses emprendissadi mercantil cun bunas notas, ha ella scrit passa 200 annunzias, avant da survegnir ina plazza tar la Pro Infirmis. Era sch'i na saja mai vegnì argumentà uschia, èsi cler per ella: «quai è pervia da mia sutga cun rodas!»
  • Visita a Turitg en l'Institut pedagogic Unterstrass. Qua datti dapi quatter onns il project «écolsiv», in project che vul pussibilitar a persunas cun in impediment cognitiv da far ina scolaziun che permetta pli tard da lavurar en scolas primaras.

Dapli dal tema: Seria auditiva «1.7 milliuns»:

En Svizra vivan varga 1.7 milliuns persunas cun in impediment (corporal, cognitiv ubain psichic). Quai è mintga 5avla persuna en Svizra!
Quantas dad ellas èn propi integradas en il mund da la lavur, en uniuns, en activitads da temp liber, en films, en serias, en revistas da moda? Pensain nus ad ellas cura che nus construin trens, chasas ubain fatschentas ? Sa sentan ellas integradas?
A chaschun dals 100 onns da la Pro Infirmis, preschenta RTR ina seria auditiva.

Singulas contribuziuns

Marella
Audio
Episoda 1. Noldi Maissen – cura che l’entira vita sa mida Avrir la box Serrar la box
11:27 min
abspielen
Marella
Audio
Episoda 2: Melina Maffei e sia vita cun ina «black box» Avrir la box Serrar la box
12:53 min
abspielen
Marella
Audio
Episoda 3: Or da scola e nagina pussaivladad d’emprendissadi Avrir la box Serrar la box
15:01 min
abspielen
Marella
Audio
Episoda 4: Cristina vul lavurar en in scola Avrir la box Serrar la box
14:15 min
abspielen
Marella
Audio
Episoda 5: 100 onns Pro Infirmis Avrir la box Serrar la box
10:23 min
abspielen
Marella
Audio
Episoda 6: Autonomia enstagl da tgira Avrir la box Serrar la box
09:49 min
abspielen
Marella
Audio
Episoda 7: Co discurrer da e cun persunas cun impediment? Avrir la box Serrar la box
12:08 min
abspielen