Siglir tar il cuntegn

Lexicon V Vatgas en Svizra

Sch’ins guarda sin las pradas u va la stad sin las alps lura ves’ins differentas vatgas. Da quellas cun tachels, brinas, grondas e pitschnas. Tuttas fant dentant "muuh", pertge?

Sch’ins guarda la primavaira sin las pradas sper il vitg u va la stad sin las alps lura ves’ins differentas vatgas. Da quellas cun tachels, brinas, grondas e pitschnas. En Svizra datti oravant tut quatter razzas da vatgas.

I dat era adina dapli accidents cun vatgas sin la pastgira. Ellas attatgas la glieud che vegn memia da manaivel e blesseschan ella fermamain. Co san ins cura ch'ina vatga è privlusa? Guarda sut tge ch'ins sto far per evitar tals accidents.

Vatga da la razza taclada dal Simmental
Legenda: Vatga da la razza taclada dal Simmental RTR

Razza taclada dal Simmental
Quai è ina razza da vatga che deriva da la Part Sura Bernaisa. 44% da las vatgas ch’i dat en Svizra èn da questa razza. Pia prest la mesadad.

 

Cler-cotschen: Part Sura Bernaisa; stgir-cotschen: Simmental
Legenda: Cler-cotschen: Part Sura Bernaisa; stgir-cotschen: Simmental RTR

Descripziun:
Las vatgas han in pail alv cun tachels cotschen-brins. La corna, la bucca e las tschaccas (pes) èn cleras.
La vatga ha ina paisa da 700 fin 750 kilos.
Il taur ha ina paisa da 1000 fin 1200 kilos.

 

Vatga da la razza brina
Legenda: Vatga da la razza brina RTR

Razza brina
La razza brina deriva da la Svizra Centrala ed aveva antruras num razza da Sviz. En Svizra èn radund 40% da las vatgas da questa razza.

 

Svizra Centrala
Legenda: Svizra Centrala RTR

Descripziun:
Il pail ha la colur brin fin grisch. La corna, la bucca e las tschaccas èn nairas.
La vatga ha ina paisa da 600 fin 750 kilos.
Il taur paisa 1000 fin 1300 kilos.

 

Vatga da la razza da Holstein
Legenda: Vatga da la razza da Holstein RTR

La razza da Holstein
Tar la razza da Holstein sa tracti d'ina razza sumeglianta a la razza taclada dal Simmental. Ella deriva dal chantun Friburg. Ozendi èn ellas da chattar in pau dapertut en Svizra. 11% da las vatgas en Svizra èn da questa razza.

 

Friburg
Legenda: Friburg RTR

Descripziun:
Il pail ha tachels alvs e nairs. La corna, la bucca e las tschaccas èn nairas.
La vatga ha ina paisa da 650 fin 750 kilos.
Il taur paisa 1000 fin 1250 kilos.

 

Vatga da la razza alpestra da Hérens
Legenda: Vatga da la razza alpestra da Hérens RTR

Razza alpestra da Hérens
La razza alpestra da Hérens (Hérens - regiun en il chantun Vallais) da vatga chatt’ins plitost mo en las vals franzosas dal Vallais. I sa tracta d’ina tipica razza da las muntognas. Las vatgas èn robustas e zaias. Mo 1% da las vatgas èn da la razza alpestra da Hérens.

 

Cler-cotschen: Part franzosa dal Vallais; stgir-cotschen: regiun Hérens
Legenda: Cler-cotschen: Part franzosa dal Vallais; stgir-cotschen: regiun Hérens RTR

Descripziun:
La vatga è pli pitschna e pli robusta. Il pail è brin fin nair. La corna e las tschaccas èn stgir grischas.
La vatga ha ina paisa da 470 fin 520 kilos.
Il taur paisa 650 fin 760 kilos.

 

Calanda - la pli bella vatga da l'Europa

Ad in campiunadi internaziunal a Verona en l'Italia èsi vegnì premià las pli bellas vatgas da l'Europa. E la vatga Calanda da Morissen è la pli bella vatga giuvna da l'Europa. Nus avain visità ella e ses possessur a Morissen ed avain guardà daco che la vatga lumneziana è ida cun la plima en l'Italia.

Il pur Alfred Spescha cun ina da sias vatgas
Legenda: Il pur Alfred Spescha cun ina da sias vatgas RTR

Daco fan vatgas muuh

I dat dumondas che paran fitg simplas. Magari uschè simplas ch’ins na vegn gnanc sin l’idea da dumandar quellas... Ina da quellas è: pertge fa in vatga "muuh"?

 

Las vatgas en nuigl...
Legenda: Las vatgas en nuigl... RTR
... d'Alfred Spescha
Legenda: ... d'Alfred Spescha RTR
Il veterinari Guolf Regi
Legenda: Il veterinari Guolf Regi RTR

 

vacha
Legenda: vacha RTR

Co fan las vatgas per franzos?

Tar nus fan las vatgas "muuh". Ma co tuna quai en autras linguas? En tut las linguas vegn quai numnadamain betg ditg tuttina. Qua sut ina selecziun d’intginas linguas enconuschentas e main enconuschentas.

 

  • African: moe-moe
  • Albanais: mu
  • Algerian: mooooooo
  • Bengal: hamba
  • Chinais (Mandarin): mu mu
  • Danais: muh
  • Tudestg: mmuuh
  • Englais: moo
  • Englais vegl: Oxa hlewð
  • Finlandais: ammuu
  • Franzos: meuh
  • Grec: moo
  • Ebraic: moo
  • Hindi: mo:-mo:
  • Ollandais: boeh
  • Islandais: mu
  • Talian: muuuuuu
  • Giapunais: moo
  • Catalan: muuuu
  • Corean: um-muuuu
  • Croat: muuuu
  • Norvegiais: mø
  • Portugais: muuuu
  • Russ: muu
  • Spagnol: muuu
  • Svedais: muu
  • Thai: maw maw
  • Tirc: mooooo
  • Ucranais: muuu
  • Ungarais: bú