Siglir tar il cuntegn

Header

Nagina tschigulatta e nagin alcohol: il temp da curaisma
Legenda: Nagina tschigulatta e nagin alcohol: il temp da curaisma. MAD
cuntegn

L'archivar recumonda La curaisma – la cura per corp ed olma

L’usit sacral da la curaisma exista dapi il quart tschientaner. La baselgia catolica ha introducì la curaisma per imitar ils 40 dis che Jesus ha passentà en il desert. La curaisma duai plinavant regurdar a la passiun ed a la mort da Jesus ed esser la preparaziun sin Pasca.

Suenter il tschaiver vegn la curaisma

video
Suenter il tschaiver suonda la curaisma
Or da L’archivar recumonda dals 07.03.1992.
laschar ir. Durada: 2 minutas 31 Secundas.

La curaisma entschaiva cun la mesemna da la tschendra e finescha da Pasca. La Televisiun Rumantscha aveva filmà il 1992 in servetsch divin en il Grischun Central.

Ta regorda carstgaun che ti es pulvra e che ti daventas puspè pulvra.
Autur: FelicissimusPader chaputschin

L’usit da curaisma ha pers sia muntada

Tgi desista da magliar tschigulatta, auters desistan da la charn ed intgins na fiman e na baivan nagin alcohol durant la curaisma. En il temp dal individualissem para la curaisma en il senn tradiziunal dentant d'avair pers in pau da sia muntada. Quai mussa ina retschertga ch’era vegnida fatga da la Televisiun Rumantscha il 1994.

video
La curaisma ha pers sia muntada
Or da L’archivar recumonda dals 27.02.1994.
laschar ir. Durada: 9 minutas.
Jau na fatsch nagin tschaiver e stoss uschia era betg far curaisma.
Autur: La stgisaper betg stuair far curaisma.

La curaisma avant onns

Onna Maria Kressig-Willi, ina dunna da 90 onns da Domat, aveva raquintà ad Agi Fetz en il Radio Rumantsch il 1994 co ch’i vegniva fatg curaisma pli baud. Era en sia auta vegliadetgna fascheva ella anc adina curaisma. Dentant senza desister da la tschigulatta.

audio
Curaisma pli baud a Domat
ord RTR Audio dals 23.03.2017.
laschar ir. Durada: 6 minutas 13 Secundas.
Jau hai desistì in mais da leger romans en il temp da curaisma.
Autur: Onna Maria Kressig-Willi (90)

Curaisma oz ed ina giada

Quai era il titel d’ina emissiun dal Radio Rumantsch avant 40 onns. Discutà cun Pieder Simeon davart l’usit da curaisma avevan Ser Jacob Michael (refurmà) e Sur Gion Martin Pelican (catolic).

audio
Curaisma oz ed ina giada
ord RTR Audio dals 23.03.2017.
laschar ir. Durada: 18 minutas 58 Secundas.
Nagina curaisma, ma nus ans regurdain al patir da Jesus Cristus.
Autur: Ser Jacob Michael (preditgant)

Gigina er tar autras religiuns

Avrir la boxSerrar la box

Dis da gigina ed abstinenza èn era enconuschents tar autras religiuns. Ils Gidieus han il di dal perdun, ils Muslims han il mais dal Ramadan. Ils Catolics entschaivan la curaisma suenter il tschaiver cun la mesemna da la tschendra. Cun metter simbolicamain tschendra sin il chau vegn fatg endament al carstgaun che tut è svanaivel.

Era ils Gidieus e Muslims han in temp da gigina fertant ch’ils Hinduists e Budists n'han betg dis da gigina che tuts festiveschan.

audio
Mesemna da la tschendra – Betg tuttas religiuns fan gigina
ord Actualitad dals 26.02.2020.
laschar ir. Durada: 6 minutas 14 Secundas.

Ils Muslims

  • Ses mais da gigina sa numna «Ramadan».
  • «Ramadan» è il novavel mais dal chalender muslim – quest onn munta quai dals 23 d’avrigl fin ils 23 da matg.
  • Durant quai temp desistan ils cartents da mangiar e baiver durant ch’il sulegl glischa – quai munta els mangian mo durant la notg.
  • Igl è il temp da la reflexiun.

Ils Gidieus

  • Els fan pliras giadas ad onn gigina.
  • Els na mangian e baivan nagut per 25 uras – ma betg dapli.
  • «Jom Kippur» è il pli impurtant di da gigina – quai di na dastgan els betg ir cun auto, betg sa smincar, ir a far bogn u avair sex.
  • In auter di è il «Tischa BeAw» – qua commemoreschan els a muments nua che lur tempels èn vegnids destruids tranter auter dals Romans.

Ils Budists

  • Els n'han betg in temp da gigina sco ils Cristians u autras religiuns.
  • IL di da festa e gigina è tar els «Vesakh» – intgins fan quai di gigina ed auters fan festa cun in til sco tar nus da tschaiver.
  • Budists èn dentant en general fitg casts e mangian pauc per savair meditar meglier.

Ils Hinduists

  • Els n'han betg in temp da gigina sco ils Cristians u autras religiuns.
  • Inqual fa gigina al di d’onur da Shiva, auters dal natalizi da Krishna e puspè auters fan chauma da fom per far attent sin malgistadads sco Gandhi ha fatg.
  • La furma la pli extrema da gigina è «Prayopavesa» – quels fan gigina fin ch’els moran da la fom.
  • Inqual prenda era drogas, sco marihuana, per ch’el sappia propi sa deditgar a la meditaziun.

D&A

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga