Suenter il tschaiver vegn la curaisma
La curaisma entschaiva cun la mesemna da la tschendra e finescha da Pasca. La Televisiun Rumantscha aveva filmà il 1992 in servetsch divin en il Grischun Central.
Ta regorda carstgaun che ti es pulvra e che ti daventas puspè pulvra.
L’usit da curaisma ha pers sia muntada
Tgi desista da magliar tschigulatta, auters desistan da la charn ed intgins na fiman e na baivan nagin alcohol durant la curaisma. En il temp dal individualissem para la curaisma en il senn tradiziunal dentant d'avair pers in pau da sia muntada. Quai mussa ina retschertga ch’era vegnida fatga da la Televisiun Rumantscha il 1994.
Jau na fatsch nagin tschaiver e stoss uschia era betg far curaisma.
La curaisma avant onns
Onna Maria Kressig-Willi, ina dunna da 90 onns da Domat, aveva raquintà ad Agi Fetz en il Radio Rumantsch il 1994 co ch’i vegniva fatg curaisma pli baud. Era en sia auta vegliadetgna fascheva ella anc adina curaisma. Dentant senza desister da la tschigulatta.
Jau hai desistì in mais da leger romans en il temp da curaisma.
Curaisma oz ed ina giada
Quai era il titel d’ina emissiun dal Radio Rumantsch avant 40 onns. Discutà cun Pieder Simeon davart l’usit da curaisma avevan Ser Jacob Michael (refurmà) e Sur Gion Martin Pelican (catolic).
Nagina curaisma, ma nus ans regurdain al patir da Jesus Cristus.
Era ils Gidieus e Muslims han in temp da gigina fertant ch’ils Hinduists e Budists n'han betg dis da gigina che tuts festiveschan.
Ils Muslims
- Ses mais da gigina sa numna «Ramadan».
- «Ramadan» è il novavel mais dal chalender muslim – quest onn munta quai dals 23 d’avrigl fin ils 23 da matg.
- Durant quai temp desistan ils cartents da mangiar e baiver durant ch’il sulegl glischa – quai munta els mangian mo durant la notg.
- Igl è il temp da la reflexiun.
Ils Gidieus
- Els fan pliras giadas ad onn gigina.
- Els na mangian e baivan nagut per 25 uras – ma betg dapli.
- «Jom Kippur» è il pli impurtant di da gigina – quai di na dastgan els betg ir cun auto, betg sa smincar, ir a far bogn u avair sex.
- In auter di è il «Tischa BeAw» – qua commemoreschan els a muments nua che lur tempels èn vegnids destruids tranter auter dals Romans.
Ils Budists
- Els n'han betg in temp da gigina sco ils Cristians u autras religiuns.
- IL di da festa e gigina è tar els «Vesakh» – intgins fan quai di gigina ed auters fan festa cun in til sco tar nus da tschaiver.
- Budists èn dentant en general fitg casts e mangian pauc per savair meditar meglier.
Ils Hinduists
- Els n'han betg in temp da gigina sco ils Cristians u autras religiuns.
- Inqual fa gigina al di d’onur da Shiva, auters dal natalizi da Krishna e puspè auters fan chauma da fom per far attent sin malgistadads sco Gandhi ha fatg.
- La furma la pli extrema da gigina è «Prayopavesa» – quels fan gigina fin ch’els moran da la fom.
- Inqual prenda era drogas, sco marihuana, per ch’el sappia propi sa deditgar a la meditaziun.