Narradads baroccas

En quella Classica pudais Vus tadlar musica dal l'epoca dal baroc. Tranter ils cumponists segnan Pachelbel, Bach, Corelli, ni Tartini.

Ina successiun d'accords barocca chattans er oz en enqual chanzun da pop e rock.
Legenda da maletgs: Ina successiun d'accords barocca chattans er oz en enqual chanzun da pop e rock. Pixabay

L'istorgia da musica classica è magari er ina istorgia da chanzuns che na van betg ord l'ureglia, da baus d'ureglia. Intginas ovras oriundamain cumponidas avant tschients onns han savens dastgà renascher en la musica da pop e rock. Per exempel sa basa «Conquest of paradise», la musica dal cumponist grec Vangelis, sin ina successiun d'accords enconuschenta en il temp baroc. Quella successiun era da lez temp enconuschenta sut il titel «La Follia». En La Classica pudais vus tadlar las variaziuns che Arcangelo Corelli ha fatg sur da quella successiun d'accords.

Er ina lingia dad otg tuns en il bass, renumada en il temp baroc, ha chattà la via en numerusas chanzuns pli modernas. Uschia sa basan «Memories» da Maroon 5, «Go West» dals Pet Shop Boys u «Basket Case» da Green Day sin il medem construct armonic sco il canon en D- Dur da Johann Pachelbel (1653-1706).

Plinavant pudais vus er tadlar inqual variaziun or da las «Goldberg-Variationen» da Johann Sebastian Bach. Quellas ha Bach cumponì aposta per tadlar durant la notg: In collega dad el che na saveva betg durmir ha mintgamai laschà sunar la notg quellas variaziuns. Er Giuseppe Tartini è in cumponist dal baroc, da lez udis la «Teufelstriller-Sonate».

Redacziun: Yvonne Simmen