Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Per tadlar curt e cumpact
Or da RTR Audio dals 11.09.2021.
laschar ir. Durada: 00:53 minutas.
cuntegn

20 onns 9/11 Ils Stadis Unids regordan a las attatgas terroristicas

A punct las 8:46 (temp american) han ils zains a New York City annunzià l’emprima da sis minutas da silenzi en regurdientscha a las unfrendas da las attatgas terroristicas dals 11 da settember.

En il decurs dal avantmezdi èn tut ils nums da las 2'977 unfrendas vegnids prelegids al Ground Zero – quai en preschientscha dals contristads. La saira èn las duas turs schumellinas vegnidas projectadas en il tschiel da Manhatten. A la commemoraziun era er il president america Joe Biden da la partida. En l'entir pajais hai dà servetschs divins, minutas da silenzi ed occurenzas culturalas.

In di ch'ha midà il mund

Il 11 da settember 2001 èn terrorists sgulads cun dus aviuns en las turs schumellinas a New York. Blers san anc oz nua ch'els èn stads durant quest di. Las attatgas desastruas han midà la vita en blers secturs. Las consequenzas èn stadas repressiuns, violenza cunter muslims, e restricziuns.

In dals exempels pli innocents per las consequenzas da las attatgas èn d'observar als eroports. Gia uras avant la partenza dal sgol èsi dad esser pront, laschar controllar, svidar las buttiglias d'aua. Quai era anc inimaginabel avant 9/11. L'effect da las attatgas è dentant bler pli grond. Ellas èn stadas l'impuls inizial per il cumbat american cunter il terror.

Cronologia dals 11 da settember 2001. Temp local da New York

Avrir la box Serrar la box

8.46: In aviun cupitga en la tur dal nord dal World Trade Center a New York. Perditgas supponan in accident.

9.03: In segund aviun cupitga en la tur dal sid.

9.05: George W. Busch, il president dals Stadis Unids da l’America, vegn infurmà dal schef dal stab Andrew Card cun ils pleds: «L’America vegn attatgada». President Bush è gist sin ina visita en ina scola a Sarasota (Florida).

9.30: Bush discurra davant cameras d’ina «tragedia naziunala». I saja «evidentamain» ina attatga da terror.

9.37: In terz aviun cupitga en il Pentagon. Ina part dal ministeri da la defensiun vegn destruida. Il Pentagon, la Chasa Alva, ulteriurs ministeris ed il Capitol – sedia dal congress – vegnan evacuads.

9.59: La tur dal sid dal World Trade Center sballuna.

10.03: Suenter in cumbat en il cockpit cupitga in quart aviun en il sid da Pittsburg (Pennsylvania) sin in prà. Passagiers eran sa defendì cunter ils rapinaders. Quels vulevan probablamain sgular vers la Chasa Alva u il Capitol.

10.28: La tur dal nord dal World Trade Center sballuna.

12.16: L’Uffizi federal d’aviatica annunzia ch’il spazi d’aria saja serrà. Be aviuns militars u da salvament dastgan sgular.

12.36: President Bush conferma en in pled en la televisiun che tut las mesiras da segirtad necessarias sajan pigliadas.

13.27: Washington proclamescha il stadi d’urgenza.

20.30: Il president dals Stadis Unids da l’America annunzia en la televisiun ch’ils delinquents vegnian persequitads senza perdun: «Nus vegnin a far nagina differenza tranter quels che han attatgà e quels che porschan refugi ad els.

Campagna militara maiudida

Las attatgas dals 11 da settember han gì en consequenza ina da las pli grondas campagnas militaras en l'istorgia american – la «guerra cunter il terror». Conscient vegn quai cun ils pleds da l'anteriur president american George Bush: «Nossa guerra cunter il terror cumenza cun l'al-Qaida, ma ella na finescha betg là. Ella na vegn betg a finir avant che nus avain chattà, franà e battì mintga gruppa terrorstica d'influnenza mundiala».

Curt suenter quests pleds ha cumenzà l'invasiun americana en l'Afghanistan. Silsuenter è suandà la guerra en l'Irac e bleras ulteriuras intervenziuns sin l'entir mund. Tar la guerra americana cunter il terror èn bunamain in milliun persunas vegnidas mazzadas. Bunamain la mesadad da las unfrendas è stà civilists – ils blers en l'Irac. La guerra èn l'Afghanistan han ils Stadis Unids pir terminà avant intginas emnas. Ina decisiun ch'è stada pli che mo dispitaivla.

Blers pateschan anc oz

Il dumber d'unfrendas en consequenza a las attatgas terroristicas e la guerra americana cunter il terror è però bler pli aut. Il dumber dad in milliun cumpiglia sulettamain las unfrendas directas da la guerra – però betg las unfrendas en consequenza a la guerra, vul dir las unfrendas da povradad, fom, malsognas ed aua tschuffa.

Dentant er en ils Stadis Unids moran anc mintg'onn persunas en consequenza a 9/11. Schuldads che fan suicidi suenter il return da l'Afghanistan u l'Irac, sco er pompiers ed abitants da New York che pateschan anc oz da las emissiuns nuschaivlas ch'èn stadas durant emnas en l'aria da la metropola.

RTR novitads 06:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga