Siglir tar il cuntegn

Header

cuntegn

Crisa da clima 220 magazins dal fatg appelleschan a regenzas

En in artitgel communabel, han passa 220 magazins da medischina e sanadad appellà a schefs da regenza da quest mund da pigliar serius la crisa da clima e d'agir correspundentamain. Mesiras immediatas sajan necessarias.

En l'artitgel hai gì num tranter auter: «Nus publicaturas e publicaturs da journals da sanadad, supplitgain las regenzas ed auters responsabels d'agir e da marcar l'onn 2021 sco quel, nua ch'il mund ha midà ses curs.»

L'appell è cumparì curt avant la radunanza generala da las Naziuns Unidas, ina da las davosas sedutas internaziunalas avant la conferenza da clima mundiala, che ha lieu il november a Glasgow. «En vista a quests inscunters decisivs appellain nus – ils publicaturs da magazins da sanadad – a mesiras immediatas per evitar che la temperatura globala creschia per passa 1,5 grads, da chalar da destruir la natira e da proteger la sanadad», hai gì num vinavant.

Magazins renumads sustegnan l'appel

L'appell vegn tranter auter er publitgà en journals renumads sco «The Lancet» u «The British Medical Journal».

Malgrà la pandemia da Covid-19, na pudain nus betg spetgar enfin che quella è passada per reducir a moda svelta las emissiuns.
Autur: auturas ed auturs da l'artitgel

La mortalitad pervi da chalira, consequenzas per la sanadad entras eveniments extrems da l'aura e la destrucziun da sistems ecologics impurtants per la sanadad dal carstgaun, sajan be intginas paucas consequenzas ch'i dettia pli savens pervi da la crisa da clima. Quellas consequenzas tutgian a moda surproporziunala ils pli flaivels.

Pajais bainstants ston far dapli

Concret stoian naziuns industrialisadas sbassar pli svelt lur emissiuns enfin l'onn 2030 e vegnir sin netto nulla enfin l'onn 2050, hai num en l'appel. Plinavant duain pajais bainstants vegnir obligads da pajar dapli per il clima sco era ademplir lur obligaziuns.

Las stentas che vegnian gia fatgas per reducir gas d'emissiuns e da promover la cumpart d'energias regenerablas saja bain bunas, dentant betg avunda. Sur tut na vegnian las consequenzas per la sanadad tras la midada dal clima betg resguardadas avunda.

Ils ristgs da la midada dal clima mettessan quels da mintga malsogna en l'umbriva»
Autur: Tedros Adhanom Ghebreyesus Directur general da l'Organisaziun mundiala da sanadad

Ord l'archiv da SRF:

video
IPCC: Excess d'aura vegnan adina pli extrems
Or da Tagesschau dals 09.08.2021.
laschar ir

RTR novitads 08:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga