En l'artitgel hai gì num tranter auter: «Nus publicaturas e publicaturs da journals da sanadad, supplitgain las regenzas ed auters responsabels d'agir e da marcar l'onn 2021 sco quel, nua ch'il mund ha midà ses curs.»
L'appell è cumparì curt avant la radunanza generala da las Naziuns Unidas, ina da las davosas sedutas internaziunalas avant la conferenza da clima mundiala, che ha lieu il november a Glasgow. «En vista a quests inscunters decisivs appellain nus – ils publicaturs da magazins da sanadad – a mesiras immediatas per evitar che la temperatura globala creschia per passa 1,5 grads, da chalar da destruir la natira e da proteger la sanadad», hai gì num vinavant.
Magazins renumads sustegnan l'appel
L'appell vegn tranter auter er publitgà en journals renumads sco «The Lancet» u «The British Medical Journal».
Malgrà la pandemia da Covid-19, na pudain nus betg spetgar enfin che quella è passada per reducir a moda svelta las emissiuns.
La mortalitad pervi da chalira, consequenzas per la sanadad entras eveniments extrems da l'aura e la destrucziun da sistems ecologics impurtants per la sanadad dal carstgaun, sajan be intginas paucas consequenzas ch'i dettia pli savens pervi da la crisa da clima. Quellas consequenzas tutgian a moda surproporziunala ils pli flaivels.
Pajais bainstants ston far dapli
Concret stoian naziuns industrialisadas sbassar pli svelt lur emissiuns enfin l'onn 2030 e vegnir sin netto nulla enfin l'onn 2050, hai num en l'appel. Plinavant duain pajais bainstants vegnir obligads da pajar dapli per il clima sco era ademplir lur obligaziuns.
Las stentas che vegnian gia fatgas per reducir gas d'emissiuns e da promover la cumpart d'energias regenerablas saja bain bunas, dentant betg avunda. Sur tut na vegnian las consequenzas per la sanadad tras la midada dal clima betg resguardadas avunda.
Ils ristgs da la midada dal clima mettessan quels da mintga malsogna en l'umbriva»
Ord l'archiv da SRF:
