Siglir tar il cuntegn

Header

Dus svegliarins: in cun las 02:00 e l'auter cun las 03:00.
Legenda: Avais midà l'ura? Keystone
cuntegn

Avais midà l'ura? Igl è temp da stad

Questa fin d'emna èsi puspè stà da midar sin temp da stad: La notg sin dumengia ha midà l'ura da las 02:00 sin las 03:00. Quella ura ch'è uschia vegnida «engulada» a nus, survegnin nus l'october puspè enavos. Mo quai na plascha betg a tuts.

E puspè èsi uschenavant: La notg sin dumengia è la midada da l'ura. Quella chaschuna mintg’onn discussiuns. Intgins chattan quai bun, auters vulessan abolir quai. Uschia hai dà il 2019 in’iniziativa dal pievel che pretenda, ch’i vala mo pli il temp da l'Europa centrala – quai ch’è actualmain il temp d’enviern. Quella iniziativa n’ha dentant betg gì success.

Fatgs enturn la midada da l'ura

  • Ils onns 1941 e 1942 hai dà l’emprima giada la midada da temp d'enviern sin temp da stad ed enavos en Svizra. Blers n’ha quai dentant betg persvas. Perquai hai dà enfin l'onn 1981 nagina midada da temp pli. Dapi lura è la midada da l'ura definida en la lescha.
  • L'emprim pajais che ha introducì il temp da stad è la Germania, l'onn 1916. La regenza vuleva cun quella mesira nizzegiar meglier la glisch dal di durant la guerra mundiala.
  • Ils onns 1947 e 1949 aveva la Germania lura midà l'ura betg mo duas giadas l'onn, mabain quatter giadas. Tranter il matg ed il zercladur vegniva l’ura anc ina giada midada per in'ura enavant. Quel model han ins dentant be duvrà dus onns.
audio
Intgins fatgs davart il temp da stad
03:33 min, RTR Audio dals 27.03.2021.
laschar ir. Durada: 03:33 minutas.
  • Tenor il Club d’autos Europa dettia en l’emna suenter la midada da l’ura var 30% dapli accidents sin via ch’uschiglio. Tranter auter perquai che las persunas sajan stanclas, ma era perquai che dapli autos sajan gia sin las vias, cura ch’igl è anc stgir. Ed i dettia er daplirs accidents cun selvaschina. I dat dentant er funtaunas che pretendan ch'ins na possia betg attribuir quels accidents a la midada da l'ura.
  • Per ils muslims n’è la midada da l’ura era betg pratica. Las cartentas ed ils cartents che fan Ramadan, ston far davent ch’il sulegl va si enfin ch’el va puspè giu gigina. Perquai fetschian per exempel ils Marocans da quel temp ina pausa dal temp da stad e midian puspè sin il temp d’enviern, per ch’i saja in’ura avant stgir, uschia ch'els dastgian puspè mangiar.

  • Betg mo ils carstgauns sentian la midada da l’ura, mabain era las vatgas. I possia ir enfin in’emna fin che las vatgas dettian puspè tuttina bler latg sco avant la midada da l’ura, pretendan ils ins. Era qua datti però differentas opiniuns.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga