Siglir tar il cuntegn

Header

cuntegn

Cas global Avis d'attatga da cyber sin Berset e Cassis

Ils cussegliers federals Alain Berset ed Ignazio Cassis sajan l'unfrenda d'ina attatga da cyber. Quai rapporta la gasetta «Sonntagszeitung» che sa basa sin retschertgas da la gasetta englaisa «Sunday Times» e dal «Bureau of Investigative Journalism».

Detectivs privats cun biros a Londra ed en Svizra hajan incumbensà ina gruppa da hackers da l'India cun attatgas sin passa 100 persunas sin l'entir mund. Pertutgadas sajan interpresas, schefs da federaziuns da sport, schurnalists e politichers da plirs pajais. Sper blers ministers da la Gronda Britannia era ils cussegliers federals Alain Berset ed Ingazio Cassis. Las attatgas sajan stadas il matg 2022, paucs dis suenter che Ignazio Cassis aveva visità il primminister englais Boris Johnson per discutar sancziuns cunter la Russia.

Sco la «Sonntagszeitung» scriva, n'hajan els anc betg pudì verifitgar las retschertgas dals collegas englais. Perquai na numnian els betg dapli nums da persunas pertutgadas ed involvidas. Sche tut sa conferma, alura è quai in dals pli gronds cas d'attatgas da cyber e spiunascha scuvert fin uss.

Firma d'informatica da l'India en il center da l'interess

Las attatgas sajan vegnidas d'ina firma d'informatica da l'India che porschia il servetsch da hackers sin dumonda. Il schef da l'interpresa refusescha las pretaisas da la gasetta englaisa. Quella haja survegnì infurmaziuns faussas per donnegiar el.

La «Sunday Times» scriva ch'el haja sa glorià envers schurnalists che pretendevan d'esser detectivs privats. El haja ditg d'oravant tut avair en mira persunas che hajan colliaziuns cun la Federaziun mundiala da ballape (FIFA) a Turitg. El haja lavurà per incumbensa dal Katar e saja vegnì engaschà d'in detectiv privat che lavuria tranter auter era a Genevra.

L'um numnà para d'esser in Svizzer che lavura a Genevra sco renumà spezialist per la procuraziun d'infurmaziuns economicas. Tenor infurmaziuns da la gasetta englaisa, haja el dà l'incumbensa per attatgas sin 48 persunalitads – tranter auter ils dus cussegliers federals Berset e Cassis. Ma era sin in tozzel persunas ch'hajan crititgà il campiunadi mundial da ballape en il Katar. Il pajais arab refusescha las pretaisas.

Success u betg?

Betg cler è, sche e tge attatgas ch'han gì success. In schurnalist pertutgà ha confermà envers la «Sonntagszeitung» d'esser stà l'unfrenda d'in'attatga da «phishing» in pèr mais suenter ch'el haja publitgà pliras retschertgas davart supponida corrupziun tar la surdada dal campiunadi mundial da ballape al Katar. El haja denunzià quella, na sappia dentant betg, tgi ch'ha fatg l'attatga.

Era sche l'attatga sin Alain Berset ed Ignazio Cassis ha gì success n'è betg cler. Ina dumonda als Departaments federals da quels è pendenta.

audio
Per tadlar: las novitads da las 07:00
ord RTR Audio dals 06.11.2022.
laschar ir. Durada: 5 minutas.

RTR novitads 07:00

Artitgels legids il pli savens