Siglir tar il cuntegn

Header

video
Cussegl federal preschenta be ina suletta schluccada
Or da Telesguard dals 19.03.2021.
laschar ir
cuntegn

Memia grond risico Naginas schluccadas grondas a partir da glindesdi

La suletta midada: Igl è lubi da s'inscuntrar endadens cun 10 empè da 5 persunas. Ulteriuras schluccadas na sajan betg pussiblas en vista a la situaziun epidemiologica actuala. La gastronomia, l'hotellaria ed ulteriuras branschas dovran vinavant pazienza.

  • La situaziun epidemiologica na lubescha actualmain naginas schluccadas pli grondas.
  • Sulettamain inscunters privats endadens da 10 enstagl da 5 persunas èn lubids a partir da l'autra emna
  • Ils 14 d'avrigl vul il Cussegl federal decider davart ulteriuras schluccadas

Il Cussegl federal ha decis da betg schluccar las mesiras da corona per il mument. Quai en vista a la situaziun epidemiologica che na lubeschia betg quai. La situaziun saja anc memia instabila. La suletta midada: Igl è lubi da s'inscuntrar endadens cun 10 enstagl da be 5 persunas. Ulteriuras schluccadas ha il Cussegl federal spustà per in mais. Da limitar inscunters privats endadens sin 5 persunas restrenschia ils dretgs fundamentals a moda massiva, argumentescha Berset.

Puspè dapli cas

Dapi la fin da favrer s'augmentia il dumber da novas infecziuns puspè. Actualmain saja da quintar che las infecziuns sa dublegian mintga trais fin quatter emnas. Trais dals quatter criteris per schluccar – ch'il Cussegl federal aveva fixà – na vegnian dapi plirs dis betg ademplids.

Mutaziuns pli contagiusas e mortalas

Ultra da quai na sajan anc betg avunda persunas vaccinadas per evitar in grond augment d'ospitalisaziuns, uschia il minister da sanadad Alain Berset. Er las mutaziuns dal coronavirus chaschunian problems. Per part sajan quellas pli contagiusas e mainian a dapli infecziuns. I dettia studis che demussian che quellas mutaziuns sajan per 50% pli mortalas. Quai saja segiramain ina da las raschuns daco che la situaziun epidemiologica saja sa pegiurada l'ultim temp. L'avertura da las butias chaschunia per dapli mobilitad. Er quai possia avair in effect.

video
Alain Berset: «Mutaziuns èn pli mortalas» (franzos)
Or da News-Clip dals 19.03.2021.
laschar ir

En consequenza desista il Cussegl federal d'ulteriuras averturas. Er en ils pajais vischins s'augmentia il dumber da novas infecziuns, malgrà che las mesiras da corona sajan là pli severas.

Schluccadas proponidas ils 12 da mars

Avrir la boxSerrar la box

Tramess en consultaziun ha il Cussegl federal las suandantas schluccadas l'emna passada ch'èn actualmain spustadas:

  • ustarias e bars pon avrir lur terrassas
  • occurrenzas cun public: ordadora cun 150 persunas, endadens cun 50 persunas – i vala dentant ina restricziun dad in terz da la capacitad normala dal spazi, e plinavant in obligatori da seser e da purtar mascrina
  • sut tschertas circumstanzas: activitads sportivas e culturalas era per creschids, en gruppas dad enfin 15 persunas
  • instrucziun da preschientscha era per scolas autas
  • nagin obligatori da mascrina en chasas d'attempads per persunas vaccinadas

Strategia per restricziuns

Sche la situaziun epidemiologica vegniss mendra, ha il Cussegl federal definì criteris per rinforzar las mesiras da corona, sco Patrick Mathys da l'Uffizi federal da sanadad declera:

  1. Fasa: Il Cussegl federal propona in model da trais fasas. Uschè ditg che betg tuttas persunas da las gruppas da risico n'èn vaccinadas (emprima fasa), dovria criteris pli severs. En il center stat in'incidenza da 350 durant 14 dis. Ulteriurs criteris pertutgan l'occupaziun dals letgs per il tractament intenisv cun pazients da Covid-19, las ospitalisaziuns e la cifra da reproducziun.
  2. Fasa: Cura che tut las persunas da las gruppas da risico èn vaccinadas (segunda fasa), saja pussibel d'acceptar criteris damain severs. Il svilup da l'epidemia stoppia dentant esser sut controlla.
  3. Fasa: Sche tut las persunas – che vulan er quai – èn vaccinadas (terza fasa), na duessen tenor stan actual naginas serradas ed er nagins criteris pli esser necessaris. Natiralmain dependa quai er da la reacziun sin novas variantas dal coronavirus pussiblas.
video
Patrick Mathys davart las trais fasas
Or da News-Clip dals 19.03.2021.
laschar ir

«I dovra vinavant pazienza»

Ins na veglia betg prolungar la crisa da corona. In'ulteriura unda cumplitgass l'entira situaziun supplementarmain. En quest connex suttastritga Berset ch'il Cussegl federal n'haja mai persequità ina politica da «Nulla-Covid». Dentant n'haja el er betg persequità ina strategia ch'ignoreschia il virus. Ils pajais vischins sajan vidlonder da puspè serrar butias etc. Per evitar quai en Svizra, saja necessari d'agir a moda precauta.

video
Alain Berset: «Nus na vulain betg prolungar la crisa»
Or da News-Clip dals 19.03.2021.
laschar ir

Proxima decisiun ils 14 d'avrigl

Las mesiras da corona existentas vegnan prolungadas. La finamira saja da mantegnair la buna situaziun da partenza per la campagna da vaccinar ils proxims mais ed er per in ulteriur pass d'avertura suenter Pasca. Il Cussegl federal vegn a decider ils 14 d'avrigl davart ils proxims pass. La basa per il proxim pass d'avertura è il pachet da mesiras ch'el ha tramess en consultaziun ils 12 da mars. Il Cussegl federal veglia evitar che Pasca daventia sco Nadal per auters pajais. Sco exempel numna il minister da sanadad il Portugal e l'Irlanda. I saja difficil da communitgar e da giustifitgar las mesiras. Las branschas pertutgadas pateschian vinavant. Da quai saja il Cussegl federal pertschert. Er haja el chapientscha per la posiziun dals chantuns ch'han pretendì dapli schluccadas.

RTR novitads 15:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga