Per ils tschains d'aua vala actualmain il suandant: Ils concerns d'energia ston pajar als chantuns ed a las vischnancas concessiunarias per dastgar duvrar l'aua mintg'onn maximal 110 francs per kilowatt prestaziun brutta da lur ovras idraulicas. Per il Grischun munta quai entradas annualas da passa 120 milliuns francs.
Oriundamain era previs ch'il Cussegl federal presentia enfin en trais onns ina proposta per flexibilisar ils tschains d'aua. Sch'ils pretschs d'electricitad èn auts duain era il tschains d'aua esser pli auts, èn ils pretschs bass duain era ils tschains vegnir reducids.
Segirezza d'investiziun enfin 2030
Cun la decisiun da prolungar il status quo pon ils chantuns da muntogna e las vischnancas concessiunarias vinavant quintar cul maximum da 110 francs. Quai en tutta cas ina giada enfin la fin dal 2030. Per il temp suenter duai il Cussegl federal preschentar ina nova strategia.
Decisiun legra ils chantuns da muntogna
Quai saja in cumpromiss che portia segirtad, ha ditg il mainagestiun da la conferenza dals directurs d'energia chantunals, Fadri Ramming al schurnal regiunal da SRF. El quinta ch'i vegni a dar insacura avant il 2030 ina nova debatta davart ils tschains d'aua. Che las vischnancas concessiunarias pretendan pli auts tschains – perquai che las fatschentas d'energia marschian bain – chapescha Ramming. Fixar quai saja dentant anc memia baud. L'emprim stoppian differents facturs anc vegnir discutads en il parlament.
