Siglir tar il cuntegn

Header

Navigaziun

Glatsch en l'aua.
Legenda: Congualà cun ils ultims 2 millennis na haja il clima anc mai sa stgaudà uschè ferm sco oz, din perscrutaders e perscrutadras da l'Universitad da Berna. Keystone
cuntegn

Studi Universitad Berna L'emprima midada dal clima globala

Fin uss han las bleras midadas dal clima gì mo effects regiunals. Il studi da l'Universitad da Berna mussa, ch'il stgaudament actual ha lieu sin tut il mund, betg mo regiunal.

«Midadas dal clima hai schon adina dà», è in dals arguments cunter il stgaudament dal clima chaschunà d'umans. En quest connex vegn per il pli fatg attent sin il pitschen temp da glatsch u la perioda da chalira durant il temp medieval. Cun quai saja il stgaudament dal clima actuala in fenomen natiral e betg alarmond.

Perscrutaders da l’Universitad da Berna dementeschan uss quest argument cun in studi publitgà tranter auter en il magazin da scienza «Nature». Ils resultats mussian che la midada actuala dal clima na saja betg da declerar cun instabilitads natiralas dal clima, dentant cun emissiuns chaschunadas d'umans.

Diagram da temperatura.
Legenda: Igl è l'emprima midada da clima chaschunada dad umans e betg da la natira, din ils perscrutaders e las perscrutadras. Universitad Berna

La differenza tranter las midadas passadas e l'actuala saja, ch'uss na saja la midada betg pli regiunal dentant mundiala. Era il pitschen temp da glatsch u la perioda da chalira durant il temp medieval eran mo stadas midadas regiunalas, conferman las datas dals perscrutaders. La stgaudada actuala dentant è globala.

En il studi fan ils perscrutaders attent ch'i na possia betg vegnir mussà si ch'i haja gia ina giada dà midadas da clima globalas sco per il mument. Durant il pitschen temp da glatsch avant 600 onns èsi sin tut il mund vegnì pli fraid, dentant en differents lieus durant differents temps. Oz vegni numnadamain sin tut il mund il medem mument pli chaud. I saja er l'emprima midada ch'è vegn chaschunada d'umans e betg da la natira sezza, per exempel da vulcans.

6 differentas metodas d'examinar las datas

Per il studi han ils perscrutaders guardà enavos sin ils ultims 2000 onns. Perquai han els per exempel examinà datas gudagnadas or da rintgs da plantas, perfuradas da glatsch u corals. Las datas hajan els analisà cun sis differentas metodas.

RR novitads 06:00