Donns a la biodiversitad
Ellas n'han betg il medem origin ma èn tuttina sa scuntradas en Svizra: Las neofitas. En il Grischun datti tranter auter la rigera annuala (Einjähriges Berufkraut) e la lupina. Duas fluras che fan donn a la biodiversitad. Ellas creschan e stgatschan uschia las fluras e chaglias indigenas. Plinavant san ellas far che la terra n’è betg pli fritgaivla.
Midada dal clima e periodas sitgas
Era la midada dal clima haja in effect sin las neofitas – uschia dentant era periodas sitgas u spezialmain bletschas. Quai saja different tut tenor flura e chaglia, di Sascha Gregori. Sco exact che la derasaziun da las differentas neofitas vesa ora en il Grischun na san ins dentant betg.
Flura privulusa
Las plantas invaivas han survegnì ils davos onns dapli attenziun ed uschia percorschia la glieud era ellas. Tuttina restia il cumbat stentus, di l'um che ha studegià geografia. Ins na vegnia mai dad eliminar tut las plantas invasivas. Tuttina saja impurtant da sa concentrar cunzunt sin las sorts privlusas. Il «Schmalblättriger Greiskraut» po per exempel tissientar animals sco vatgas e chavals che maglian quella flura.
Ord l'archiv
Gia il 2019 è RTR sa fatschentà cun neofitas durant l'acziun «Missiun b» ed ha purschì tips e trics. Er er gia il 2013 ha RTR rapportà da las neofitas.
